Crònica de la setmana de Lluita a Mundet

Són les 6:30h del matí i encara mig endormiscat m’aixeco. Al obrir els ulls m’he adonat que no había dormit a casa, al meu llit. M’he adonat que tenia moltes companyes/s d’habitació. M’he adonat que potser casa meva era això. Necessito ordenar mentalment tot el que esta passant.
Estic al Campus Mundet, fa un dia asoleiat, s’auguren temps de revoltes i la previsió es optimista. Alguna cosa ha canviat. Ja fa molt de temps que en la llunyania de la ciutat, aquí al Campus Mundet, es respirava un aire estrany. La gent no estava d’acord amb la dinàmica universitària i volia canviar les coses. Pedagogues, Mestres, Educadores, Treballadores Socials, Piscologues es reunien i discutien. Així anava passant el temps. Però cada dia les coses estaven pitjor. Hi havia quelcom que els molestava més que res, era com una febrada que augmentava d’intensitat amb el pas dels anys, el món universitari patia una patologia greu, el Pla de Bolonya. Greu infecció que no irremediable, calia unir esforços per anar tots a una.
Ara ja fa més d’un any que es reuniren en Assemblea tots els estudis del Campus, era la primera pedra de l’Assemblea Mundet. Feren actes, informaren, varen muntar activitats festives, s’implicaren amb la tan gran feina dels Cargols de la Cargolera i uniren esforços amb la més lluitadora de totes les Assemblees, la de Treball Social. Treballaren amb els Psicòlegs i així arribar l’estiu.
El virus però continuava creixent i cada cop quedava menys temps per el dia final, aquell on les alumnes i professors ja no podríem decidir, on l’anomalia s’hauria imposat a tot el territori. Per això començar el curs amb moltes ganes, els Mundetants es reunirem i treballarem de valent, calia fer saber a tothom del perill que corrien. I entre assemblea i assemblea ha arribat el novembre...i la SETMANA DE LLUITA.
Dia 13 de novembre: Agosarats i lluitadors creiem que l’estat esta establint diferents processos privatitzadors a tots els serveis públics. Els futurs alumnes universitaris també pateixen l’efecte del virus i decidim convocar la Manifestació en contra de la LEC (Llei Catalana d’Ensenyament). Comença la lluita i Mundet i vol ser partícip.
Dia 14, 15 i 16: Es van ultimant els preparatius per la setmana crucial. És fan assemblees obertes, cada dia hi participa més gent. Hi ha molta solidaritat estudiantil, cada alumne posa el seu petit granet de sorra. Es fan moltes pancartes, es comença a decorar el campus amb motius BOLONYESOS. No hi ha cap ala de cap edifici on no hi hagi rastre de la lluita contra Bolonya.
Dia 17: S’organitza una assemblea oberta al migdia amb la participació d’unes 30 persones i es decideix muntar-la grossa a la vigília del gran dia (20-N dia de la Mani). És fan passa classes, s’organitzen “performances”, es reparteixen octavetes informatives, es va preparen les xerrades...
Dia 18: S’organitza una xerrada a la Sala de Graus amb més de 100 persones assistint a l’acte. La xerrada és un èxit, sorgeixen moltes qüestions i al finalitzar la mateixa es reuneix en assemblea per anar lligant el que serà la nostre lluita. Les “performances” segueixen envaint el campus de somriures revolucionaris, de somriures transformadors.
Dia 19: Possiblement aquest dia marcarà un precedent pel que fa el nostre campus. Es realitzen passa classes durant tot el dia. Al migdia hi ha una Assemblea Popular amb més de 30 persones. A la tarda hi ha castanyes per tothom (fot-li castanya a Bolonya). Els passa classes s’incrementen i s’arriba a la majoria del quòrum universitari del campus. Va caient el sol i va incrementant l’ambient. Les estudiantes estan cridades a les 20h per començar a decidir que volem realment a Mundet. S’organitza sopar popular i sobre les 22h comença una xerrada assemblea. Hi ha una gent de Valencia que porten dos mesos tancats a les seves facultats i ens expliquen la seva experiència. A València s’ha produït un efecte domino i hi ha més de 500 persones tancades per les facultats. La gent de Mundet comença a esperonar-se. Hi ha més de 70 persones. A les 23h comença l’Assemblea. De manera gairebé unànime aquestes 70 persones decideixen quedar-se tancades a partir de la setmana vinent. Es creen diferents comissions per treballar tots els punts i no deixar-nos res de banda. Són les 2h i 30h de la nit i la gent segueix treballant en les comissions. Esta sent un èxit. Hi ha més de 70 persones que es queden a dormir. Hi ha música i gresca tota la nit.
Dia 20: De bon matí la gent es va aixecant i realitzant diverses tasques, es pengen les pancartes que quedaven en punts estratègics de la ciutat comtal. S’organitza una manifestació cercavila per tot el campus per anar recollint a la gent que encara esta despistada per allí i es baixa cap a la manifestació. Ha sigut només el principi...la Lluita continua.
I ara ens veiem a la UB CENTRAL.