INAUGURACIÓ UNIVERSITAT LLIURE "LA RIMAIA"

Invitació de la Rimaia

Hola a tots i totes!

Ens fa molta il·lusió convidar-vos a la inauguració de la Universitat Lliure la Rimaia, que tindrà lloc aquest dijous(1), divendres (2) i diumenge (4). Com podeu veure al cartell adjunt hi ha de tot i per tots els gustos, o sigui que segur que alguna coseta us enganxarà a venir. Us hi esperem!

La Rimaia és un projecte que neix col·lectivament per aixecar-se en rebel·lia front una Universitat cada vegada més endinsada en les pràctiques neoliberals,

cada vegada menys pública, menys accessible i menys crítica.

És una Universitat Lliure amb vocació d'aprendre, experimentar, enfrontar, compartir, extendre i comprendre coneixements i formes de fer;

una investigació continua de noves pedagogies a través de seminaris, cursos, tallers i accions.

És una aposta per resistir front l'hostilitat que desperta amb nosaltres cada matí; ja sigui la de Bolonya, la de la crisi econòmica o la de la vida precaritzada.

Un Espai Obert arravassat temporalment a l'acumulació capitalista, un nou forat del sistema on reapropiar-nos de les nostres vides…

COMUNICAT OCUPACIÓ DE LA BIBLIOTECA

COMUNICAT OCUPACIÓ DE LA BIBLIOTECA

Després d’estar 5 mesos construint una alternativa a la imposició de l’EEES, conegut com Pla Bolonya, mitjançant un esperit dialogant, vam decidir ocupar la Biblioteca per poder mantenir-la oberta 24 hores i seguir amb les demandes.

Sorprenentment va ésser la primera vegada que ens varem trobar en el mateix lloc de les ocupacions a alts càrrecs de l’entramat governamental de la Universitat: vicedegans i vicedegana de les tres Facultats del Campus; responsables de seguretat i de la biblioteca, personal d’administració i la vicerrectora d’estudiants entre d’altres. La Vicerrectora era la primera vegada que venia a parlar amb nosaltres . El segon dia, va convocar una reunió amb les i els claustrals de Mundet (també la primera), per parlar del que considerava una “situació anòmala” ( referint-se a la ocupació de la biblioteca). En la nostra opinió, una situació anòmala existeix de molt més temps. Tot i que pensàvem que podria haver alguna possibilitat de diàleg deguda la convocatòria de reunió amb les i els claustrals, en cap moment van convocar a l’Assemblea Mundet.

Davant els nostres intents per debatre en torn als punts que reivindicàvem amb l'ocupació, les nostres interlocutores limitaven el seu discurs a la repetició de la normativa de la biblioteca (i el nostre incompliment de la mateixa). Vam poder observar un canvi en la seva actitud , ja que si la primera nit no ens deixaven estar dintre la biblioteca ni entrar més gent (el grup que estava dintre va dormir al hall i un altre grup va dormir afora), la segona nit sí que podíem. Però a la tercera i darrera jornada nocturna, les condicions tornaven a ser les de la primera: no podíem dormir dintre de la biblioteca, ni podia entrar ningú més a partir de les 20.30, entre d’altres. Aquesta nit l’única interloctura que vam tindre va ser l’encarregada de la biblioteca, que es va limitar a llegir-nos la normativa per darrer cop.

L'atenció es va centrar en la ocupació de l'espai i aquells a qui anaven dirigides les nostres demandes, se'n van rentar les mans, traspassant la responsabilitat a les encarregades de la biblioteca, qui -juntament amb el personal de seguretat- van ser les nostre principals interlocutores.

Portem molt temps fent una denúncia i unes demandes clares, obrint espais de debat, de reflexió, d’interrelació, de creació. Portem molt temps veient com les vies de comunicació establertes cauen pel seu propi pes sobre la participació activa de la majoria de la comunitat universitària.

I el llenguatge utilitzat envers el moviment estudiantil, fonamenta la distorsió constant que pateix la visió per part de certs sectors, sobre la resolució de conflictes i els seus actors i actrius.

Trobem indignant que es tanqués la biblioteca als i les estudiants durant tot un matí , pel que es va considerar actes “vandàlics”: penjar pancartes dintre la biblioteca, deixar fulletons i la realització d’uns murals amb missatges reflexius. Perquè no s’ha entès com el que és: Una forma d’expressió en un context de conflicte permanent, distorsionador i debilitador?

Nosaltres contextualitzem les actituds i actuacions per part dels actors i actrius burocràtics, visualitzant els forts lligams que exerceix l’hermetisme legal d’implantació de l’EEES i de la greu degradació que pateix la Universitat com espai crític, transformador, socialitzador...

I aquesta contextualització en el Campus de la UB on s’ensenya Psicologia, Pedagogia, Educació Social, Treball Social, Magisteri i Comunicació Audiovisual és molt més greu.

El patrimoni cultural no només es troba en els llibres, sinó en les persones i en el seu procés creador, socialitzador i constructiu. Els llibres parlaran també d’aquí uns anys, d’aquest context socioeconòmic del que estem formant part. Veurem doncs quin anàlisi en fan, quins són els actes que es consideren “vandàlics”. I de quins canvis socioeducatius i de desenvolupament de les persones han creat els diferents actors i actrius, passats, presents i futurs.

NO ESTEM SOLES

ACCIONS SETMANA DE LLUITA GLOBAL

http://www.emancipating-education-for-all.org/content/actions-during-global-week-action-summary

VAGUE EUROPÉENNE

http://www.vagueeuropeenne.fr/-en-francais-

Videos desallotjament i manifestacions 18-M 2009

5 videos ordenats cronológicament des del matí fins a la nit (18 de Març 2009)

Desallotjament universitat Central

Han desallotjat la universitat central a cops de porra.
Els companys han tallat davant la central la gran via en senyal de protesta ja que el rector de la UB Didac Ramirez va asegurar que si no hi havia violencia a la central no desallotjaria a ningú (i els estudiants mai hem fet actes violents dins de la central)

El desallotjament ha sigut a les 5 de la matinada quan tothom dormia.

A les 9h s'ha carregat brutalment contra la gent que tallava gran via i han rebut cops la prensa, mitjans i persones que no tenien res a veure.

A les 12 s'ha convocat concentració a la central i a Mundet hem fet pasaclases informant i ha baixat molta gent.

A la central hem rebut càrregues una rera altra (veure videos), cada vegada més violentes i quan ens hem dispersat i ha acabat la manifestació anavem pels carrers de l'eixample grups de 5 o 6 persones i es paravan furgos al costat nostre, baixaven mossos i carregaven contra nosaltres o contra qui fos. No hem pogut estar tranquils pel carrer; hem corregut d'un costat a un altre, hem vist com pegaven a noies que queien al terra i com se les emportaven a algunes cap els furgons.

hi han molts detinguts i moltissims ferits, alguns son companys de Mundet.
Jo mai mai havia vist ni m'esperaria algo així en aquesta teorica democràcia en que vivim; aixó es per plorar

Estem molt indignats; així no es pot viure, ens han tractat com a terroristes.

A les 20h ens hem concentrat unes 2 mil persones entre estudiants, professors i moviments socials que ens recolzen a pl. Universitat pacificament i hem fet manifestació passant per urquinaona i baixant via Laietana. Els mossos com algo personal contra els estudiants han tornat a carregar amb força contra els i les estudiants.

Feu tota la difussió possible del que ha passat i de les convocatories reenviar mails i per SMS.
No sé si aixó acaba de començar o si termina pero no hi han paraules... no parlem de bolonya parlem de persones, de drets i de garanties socials que avui ens han tirat pel terra

Guillermo

SETMANA DE LLUITA al campus MUNDET

BICICLETADA PER LA PAU

Mundet Talla el tunel de la rovira

tot*s som expedientad*s

Miren la ley del embudo
que va contra mi conciencia:
si a mí me matan es orden.
Si me defiendo es violencia.
La ley del embudo, en fin,
así la van componiendo:
orden es si me dan palos.
Violencia si me defiendo.
Según piensan los señores
no tengo donde cogerme:
Si a mí me matan es paz
pero es guerra el defenderme.
Violencia engendra violencia,
dicen otros muy contritos.
¿Escucháis llantos ahora?
¿No se oyeron nuestros gritos?
Vida alegre y muerte triste.
Sirva a otros de escarmiento.
Con tormento viven siempre
los que viven del tormento.

"l'unica lluita que es perd és la que s'abandona, retirem els expedients!"

El Professorat Universitari ens don el seu suport

NO ESTEM SOLS, NI MOLT MENYS !!!

A part de tots els estudiants universitaris, que estan tancats a les seves facultats en diversos punts de l'estat espanyol en contra del procés d'aplicació del Pla de Bolonya, ara ens donen el seu suport alguns docents de diverses universitats públiques catalanes. A continuació teniu el manifest.

http://revoltaglobal.cat/article1884.html

Perque tots lluitem pel mateix
Per una universitat PÚBLICA i de QUALITAT

Ja de pas adjunto video que he trobat

http://www.tv3.cat/videos/880859

2500 visitas en 10 dias

Desde que comenzamos a ocupar Mundet la web ha recibido más de 2500 visitas!

qui és el demagoc?

http://www.3cat24.cat/noticia/336608/

FOTO 3a Assemblea NIT - 28 de Novembre

Crònica de sensacions

Diuen que som una minoria, diuen que som uns radicals, però avui podem afirmar contundentment que alguna cosa a canviat al Campus Mundet. No és qüestió de números i estadístiques, sinó de percepcions. El debat està servit, la gent parla del Pla de Bolonya a les aules, als passadissos, pel carrer, a la feina. A Mundet diàriament ens quedem més de 120 persones a dormir. No són poques, tenint en compte que molta gent ve de fora de Barcelona, que li resulta complicadíssim quedar-se a dormir, que treballa i no ho pot compaginar, que té diversos compromisos. És clar que si comptabilitzem tota la gent que participa d'alguna de les activitats programades, de les activitats transversals o de les comissions, el nombre de persones augmenta amb escreix.

Potser és l'inici d'una revolució pedagògica, potser no. El que ha quedat palès és que l'alumnat no ha quedat al marge i com li pertoca ha agafat el timó d'una reivindicació tan legítima com el dret a decidir el que volem que sigui la Universitat. A Mundet es respiren aires de solidaritat, de compromís, es respira bon rotllo. La gent s'organitza, ens coneixem cada dia més uns els altres com a gran família que som. Per fi estem aconseguint que la docència surti de les aules, que s'imparteixin coneixements més enllà de les quatre parets. Per fi estem aconseguint que al Campus Mundet es faci vida universitària més enllà de les classes. Ens qüestionem les coses, tenim perquès per resoldre, dubtes, discutim, ens reunim, creem...tot de forma Assembleària, a partir del diàleg i la participació de tothom. Una altra manera d'entendre l'educació és possible i des de la Facultat de Pedagogia de la UB volem posar un petit granet de sorra més a aquesta utopia feta realitat. Tot es pot canviar, qualsevol lluita es pot guanyar, només fa falta ímpetu i creure en nosaltres mateixos.

Hi ha caliu, menjar solidari, col·laboracions al estudiar, converses profundes, música, art, ... LES AULES SÓN NOSTRES, LA UNIVERSITAT ÉS NOSTRE, AIXÍ QUE VOLEM DECIDIR I ESTEM DEMOSTRANT QUE HO PODEM FER.

Seguim plantant-nos contra Bolonya!!!

Continuem plantats,

...solidaritat, lluita, assemblees, comissions, col·laboració...paraules que sonen com si les nostres orelles mai abans les haguessin sentit. Paraules que prenen forma a mesura que avancem en aquest projecte que molts i moltes havíem deixat com a impossible: una educació al servei de tots i totes, una educació per a transformar-nos i transformar i no per a acomodar-nos i acomodar...una educació enriquidora en la que tots i totes prenem responsabilitat del món que ens ha tocat canviar!

TANCADA A LA FACULTAT DE PEDAGOGIA

AVUI A LES 18H, COMENÇA LA TANCADA AL CAMPUS MUNDET, A LA FACULTAT DE PEDAGOGIA.

Foto de l'assemblea d'ahir dilluns 24 Nov. a les 18h

CRIDA A UN DIÀLEG SOBRE EL MODEL DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

Els companys i companyes de l'assemblea Mundet que estem donant suport actiu a la tancada de l'Universitat Central us volem fer arribar el document que resumeix l'actualitat del tancament.


El grup d’estudiants que estem participant en l’ocupació del rectorat de la UB, volem fer arribar el nostre posicionament pel que fa a la reunió realitzada en dijous 20 de novembre amb la comissionada d’universitats, el president de l’ACUP, el rector de la UPF i el rector en funcions de la UB, així com les condicions de l’ocupació del rectorat de la UB.

Volem aclarir que la reunió del passat dia 20 només va servir perquè les i els estudiants féssim arribar les nostres demandes a l’administració pública i als rectors de les universitats públiques catalanes, però aquesta reunió va finalitzar sense un compromís ferm per part del representant de l’ACUP i de la Generalitat de Catalunya de començar a establir els canals de com fer avançar aquest diàleg i poder formalitzar-lo en quelcom productiu. Així no es va establir un nou dia de reunió, ni quins seran els espais ni els mecanismes per facilitar la comunicació per avançar en el diàleg demanat per les i els estudiants. Per tant, aquesta fou de nou una reunió on no es van prendre compromisos formals en aquest sentit, ni en cap de les demandes que les i els estudiants vàrem plantejar.

Per aquest motiu volem fer públics els plantejaments que el grup d’estudiants vàrem exposar a la reunió d’ahir. D'una banda es va deixar ben clar que les i els estudiants demanem que es generin espais de debat i diàleg per a que es defineixi quin model d’universitat volem i necessitem. En aquest sentit entenem que per part de l'administració i dels rectors de les universitats públiques catalanes ha d’existir un compromís ferm, clar i públic en potenciar aquest debat i diàleg, així com les finalitats del mateix, ja que no es pot tractar aquest diàleg d’un parlar per parlar. Creiem que aquest compromís amb el debat i el diàleg passa per definir:

Què es vol aconseguir amb tot aquest procés, així com els temes a debatre, entenent que hauria de servir per a definir un model d’universitat pública on es garanteixin els recursos econòmics i humans per a un ensenyament de qualitat.

Com es vol portar a terme aquest debat, fet pel qual s’haurà de definir una metodologia per portar a terme tot el procés.

Quan es vol portar a terme el debat i marcar una temporització del mateix.

Qui ha de participar, entenent que en el mateix han de ser-hi presents amplis agents socials, a més dels membres de la comunitat universitària i les administracions.

Les i els estudiants volem animar aquest debat i diàleg perque es defineixi de forma conjunta entre totes i tots els participants el model d’universitat que el nostre país vol i necessita. Perque aquest diàleg es realitzi en un ambient i condicions idònies, seria oportú que es retirin els expedients a les 31 companyes i companys de la UAB imputats per la seva lluita i compromís en defensa de la universitat pública.

Igualment no tindria cap mena de sentit fomentar un debat a nivell nacional i amb una amplia participació social i que d’altra banda i simultàniament es continuï amb el procés d’implementació de l’EEES. Per tant demanem la paralització del mateix.

Finalment demanem que les i els rectors de les universitats públiques catalanes preguntin als membres de les seves universitats (professorat, alumnat i PAS) quin és el seu posicionament respecte al procés d’implementació de l’EEES.

Les i els estudiants que estem ocupant el rectorat de la UB mantindrem l’ocupació de l’edifici fins que hi hagi un compromís ferm on es trobin les condicions exposades anteriorment pel que fa al diàleg i les altres demandes que volem fer públiques.

Crònica de la setmana de Lluita a Mundet

Són les 6:30h del matí i encara mig endormiscat m’aixeco. Al obrir els ulls m’he adonat que no había dormit a casa, al meu llit. M’he adonat que tenia moltes companyes/s d’habitació. M’he adonat que potser casa meva era això. Necessito ordenar mentalment tot el que esta passant.
Estic al Campus Mundet, fa un dia asoleiat, s’auguren temps de revoltes i la previsió es optimista. Alguna cosa ha canviat. Ja fa molt de temps que en la llunyania de la ciutat, aquí al Campus Mundet, es respirava un aire estrany. La gent no estava d’acord amb la dinàmica universitària i volia canviar les coses. Pedagogues, Mestres, Educadores, Treballadores Socials, Piscologues es reunien i discutien. Així anava passant el temps. Però cada dia les coses estaven pitjor. Hi havia quelcom que els molestava més que res, era com una febrada que augmentava d’intensitat amb el pas dels anys, el món universitari patia una patologia greu, el Pla de Bolonya. Greu infecció que no irremediable, calia unir esforços per anar tots a una.
Ara ja fa més d’un any que es reuniren en Assemblea tots els estudis del Campus, era la primera pedra de l’Assemblea Mundet. Feren actes, informaren, varen muntar activitats festives, s’implicaren amb la tan gran feina dels Cargols de la Cargolera i uniren esforços amb la més lluitadora de totes les Assemblees, la de Treball Social. Treballaren amb els Psicòlegs i així arribar l’estiu.
El virus però continuava creixent i cada cop quedava menys temps per el dia final, aquell on les alumnes i professors ja no podríem decidir, on l’anomalia s’hauria imposat a tot el territori. Per això començar el curs amb moltes ganes, els Mundetants es reunirem i treballarem de valent, calia fer saber a tothom del perill que corrien. I entre assemblea i assemblea ha arribat el novembre...i la SETMANA DE LLUITA.
Dia 13 de novembre: Agosarats i lluitadors creiem que l’estat esta establint diferents processos privatitzadors a tots els serveis públics. Els futurs alumnes universitaris també pateixen l’efecte del virus i decidim convocar la Manifestació en contra de la LEC (Llei Catalana d’Ensenyament). Comença la lluita i Mundet i vol ser partícip.
Dia 14, 15 i 16: Es van ultimant els preparatius per la setmana crucial. És fan assemblees obertes, cada dia hi participa més gent. Hi ha molta solidaritat estudiantil, cada alumne posa el seu petit granet de sorra. Es fan moltes pancartes, es comença a decorar el campus amb motius BOLONYESOS. No hi ha cap ala de cap edifici on no hi hagi rastre de la lluita contra Bolonya.
Dia 17: S’organitza una assemblea oberta al migdia amb la participació d’unes 30 persones i es decideix muntar-la grossa a la vigília del gran dia (20-N dia de la Mani). És fan passa classes, s’organitzen “performances”, es reparteixen octavetes informatives, es va preparen les xerrades...
Dia 18: S’organitza una xerrada a la Sala de Graus amb més de 100 persones assistint a l’acte. La xerrada és un èxit, sorgeixen moltes qüestions i al finalitzar la mateixa es reuneix en assemblea per anar lligant el que serà la nostre lluita. Les “performances” segueixen envaint el campus de somriures revolucionaris, de somriures transformadors.
Dia 19: Possiblement aquest dia marcarà un precedent pel que fa el nostre campus. Es realitzen passa classes durant tot el dia. Al migdia hi ha una Assemblea Popular amb més de 30 persones. A la tarda hi ha castanyes per tothom (fot-li castanya a Bolonya). Els passa classes s’incrementen i s’arriba a la majoria del quòrum universitari del campus. Va caient el sol i va incrementant l’ambient. Les estudiantes estan cridades a les 20h per començar a decidir que volem realment a Mundet. S’organitza sopar popular i sobre les 22h comença una xerrada assemblea. Hi ha una gent de Valencia que porten dos mesos tancats a les seves facultats i ens expliquen la seva experiència. A València s’ha produït un efecte domino i hi ha més de 500 persones tancades per les facultats. La gent de Mundet comença a esperonar-se. Hi ha més de 70 persones. A les 23h comença l’Assemblea. De manera gairebé unànime aquestes 70 persones decideixen quedar-se tancades a partir de la setmana vinent. Es creen diferents comissions per treballar tots els punts i no deixar-nos res de banda. Són les 2h i 30h de la nit i la gent segueix treballant en les comissions. Esta sent un èxit. Hi ha més de 70 persones que es queden a dormir. Hi ha música i gresca tota la nit.
Dia 20: De bon matí la gent es va aixecant i realitzant diverses tasques, es pengen les pancartes que quedaven en punts estratègics de la ciutat comtal. S’organitza una manifestació cercavila per tot el campus per anar recollint a la gent que encara esta despistada per allí i es baixa cap a la manifestació. Ha sigut només el principi...la Lluita continua.
I ara ens veiem a la UB CENTRAL.

Manifestació i Vaga el 20 de Novembre

Manifest pel 20 de Novembre: Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants i Assemblea del campus Mundet.

AHIR LLICENCIAT, AVUI GRADUAT, DEMÀ PRECARIETAT. AIXÒ ÉS EL PLA DE BOLONYA.

Aquest és el darrer any acadèmic abans de la completa implementació dels nous plans d’estudi que es desenvoluparan segons els criteris que defineixen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (l’EEES). Procés que arrencà tot just fa deu anys amb la famosa Declaració de Bolonya on la majoria dels Estat europeus es comprometien a crear aquest suposat “marc universitarí comú”. Al nostre país aquest atac a la universitat pública s’ha concretat ja fa alguns temps mitjançant dues lleis, una d’àmbit estatal, la LOU i l’altre d’àmbit del Principat de Catalunya, la LUC , pel qual el govern espanyol i la Generalitat esdevenien còmplices dels poders econòmics capitalistes en el seva dèria de mercantilitzar l’ensenyament superior.

L’aplicació de l’EEES ha estat un procés imposat de forma autoritària, eludint l’opinió de la comunitat universitària, evitant totes les mostres i voluntats de diàleg que contínuament han aparegut dins d’aquesta mateixa comunitat. Per contra els equips rectorals i deganals han actuat d’esquenes a les demandes del professorat, PAS i les estudiantes, i s’han sotmès a les directrius dels consells socials i del que en volen vendre com el que és la “societat” per definir els poders econòmics i patronals, tal i com ho demostra el fet de que els equips deganals i rectorals de la UB obviessin els resultats dels referèndums d’estudiants realitzats a la Facultat de Geografia i Història i Filosofia de la UB , on més de 800 d’estudiants van mostrar-se clarament partidaris de paralitzar el procés d’implementació de l’EEES i obrir un procés participatiu per definir el model de universitat que necessitem.

Enfront aquest atac sense pal•liatius a la Universitat pública les estudiantes no ens hem estat quietes i ja fa un temps que reivindiquem la nostra oposició al Pla de Bolonya portant a terme una lluita llarga i activa, a la que han respost els equips directius mitjançant formes repressives, com ho demostren les càrregues policials del 4 de març i el 9 de juny passat a la UAB , i la criminalització del moviment estudiantil al complet.

El procés de convergència europea suposarà una transformació radical del marc universitari privatitzant-lo i mercantilitzant-lo, fet que comportarà la conversió de les nostres universitats en fàbriques de precaris i aturats. Tot això és concreta en:

1. Una reducció progressiva del finançament de les universitats per part de les institucions públiques per cedir aquesta funció al sector privat, fet que implicarà que els poders econòmics controlin completament les universitats, adequant-les a les seves necessitats.
2. Els nous plans d’estudis estaran controlats pels Consells Socials, on les multinacionals tindran un pes específic, que podran imposar els seus criteris per tal d’adequar aquests al que demandi el mercat.
3. No es potenciarà la lliure circulació del coneixement, com ens venen que passarà amb l’EEES, sinó que s’imposarà la competivitat entre universitats i estudiantes, fet que perjudicarà la qualitat de la docència i la recerca que s’impartirà als nostres centres universitaris, integrant l’ensenyament superior dins del sistema capitalista.
4. Seguint criteris de competitivitat l’ensenyament superior en català es marginarà i es discriminarà a favor de les llengües més rendibles pel mercat, fet que suposa un atac directe a la llengua i la cultura del país.
5. Amb els nous plans d’estudis el nou Grau que es vol imposar esdevindrà generalista, imposarà la dedicació plena de l’estudiant impedint que es puguin compaginar feina i estudis, sense que s’ampliï l’oferta de beques per facilitar l’estudi, oferint-se només “beques-credit”, que suposarà un endeutament de les estudiantes ja de forma prematura. A més per complementar la formació acadèmica s’hauran de cursar un segon cicle en format de màster que s’oferirà a preus elevats.
6. La majoria de les universitats pateixen un “deute estructural”, que afectarà de forma concreta com s’aplicaran aquests nous plans d’estudi. S’augmentarà la càrrega docent del professorat sense que es contracti nous professors, ja que la situació de deficit implica que aquestes reformes educatives es vulguin d’aplicar “amb cost zero”, fet que demostra encara més la inviabilitat de tot aquest procés.
7. Un altre element que demostra que el procés de convergència europea és una farsa, és que els coneixements i els continguts que s’imparteixen a cada estudi no s’equiparan, així com els diners que cada Estat invertirà en les seves respectives universitats, i la durada dels estudis impartits, ja que mentre a l’Estat espanyol els graus seran de quatre anys, a altres Estats europeus que es sumaran a l’EEES la durada dels mateixos estudis serà de tres anys, convertint-se el mateix en un simple procés d’homologació de títols i no d’ensenyaments.

Davant de tot això les estudiantes mostren de nou el nostre rebuig a tot aquest procés i volem fer arribar les nostres reivindicacions a la resta de la societat civil:

1. Volem que es garanteixi uns ensenyaments dignes, públics, gratuïts i en català per a tothom.
2. Demanen la derogació de les lleis que permeten l’implementació de l’EEES (LOU, LEC i Reial Decret).
3. Exigim que s’escolti la veu de la majoria de la comunitat universitària i s’obri el diàleg que insistentment hem demanat les estudiantes en les successius referèndums que s’han organitzat.
4. Exigim que s’investigui l’origen dels “deutes estructurals” que suposadament pateixen la majoria de les nostres universitats, ja que aquest deute és del tot inventat, essent l’excusa perfecte per facilitar l’entrada del capital privat dins dels governs de les universitats.
5. Que les institucions públiques garanteixin el complet finançament de les universitats públiques.
6. Exigim l’augment de les beques destinades a les estudiants.
7. Exigim un augment significatiu dels pressupostos per augmentar la contratació de professorat en condicions dignes i no de forma precària com passa actualment, així com dels diners destinats a la recerca i la investigació.

Per tot això des de les assemblees de facultats i estudiantes que ens coordinem a la Coordinadora d’Associacions d’Estudiants (CAE) animem a totes aquelles persones que defensen la universitat pública a que participin a les diferents Setmanes de Lluita que es portaran a terme entre el dies 17 i 20 de novembre al conjunt de les universitats públiques catalanes. Igualment fem una crida a la resta de les estudiantes, professorat, PAS, així com els moviments socials a mobilitzar-se en defensa de la universitat pública i per un ensenyament públic, laïc, de qualitat i en català, fet pel qual us convoquem el proper dijous 20 de novembre a les 12:00 hores a la manifestació que sortirà des de la Plaça Universitat i que es realitzarà sota el lema “Ahir llicenciat, avui graduat, demà precarietat. Això és el Pla de Bolonya”. Totes i tots junts aconseguirem aturar aquest infame procés.

PER UN ENSENYAMENT EN CATALÀ, PÚBLIC, GRATUÏT, LAIC I DE QUALITAT!

PER LA DEROGACIÓ DE LA LOE , LA LOU , LA LUC I ELS REIALS DECRETS!

NO AL PROCÉS DE BOLONYA, SI AL DIÀLEG!

JORNADES DE PEDAGOGIA LLIBERTARIA A BARCELONA

Del 29 d'octubre al 2 de desembre

Activitats al campus mundet:

24 de novembre
[UB-Mundet] 12:00h
- Presentació de la FEL
- Xerrada-debat: Experiències pedagògiques anarquistes als instituts públics i les postures anti-escola.
Amb Antonio Sobreira i Pedro García Olivo.

27 de novembre
[UB-Mundet] 17:00h – Sala de Graus
- Video-Forum “La història de les coses”

VEURE TOTES LES ACTIVITATS DE LES JORNADES DE PEDAGOGIA LLIBERTARIA
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/8897