El nostre estimat Rector, en Dídac Ramirez, va dir que havia desallotjat el Rectorat perquè s'havia creuat la línia vermella...Si aquesta és la línia vermella...la seguirem creuant!!!
dilluns, 9 de novembre del 2009
CREUANT LÍNIES VERMELLES
dijous, 1 d’octubre del 2009
INAUGURACIÓ UNIVERSITAT LLIURE "LA RIMAIA"
Invitació de la Rimaia
Hola a tots i totes!
Ens fa molta il·lusió convidar-vos a la inauguració de la Universitat Lliure la Rimaia, que tindrà lloc aquest dijous(1), divendres (2) i diumenge (4). Com podeu veure al cartell adjunt hi ha de tot i per tots els gustos, o sigui que segur que alguna coseta us enganxarà a venir. Us hi esperem!
La Rimaia és un projecte que neix col·lectivament per aixecar-se en rebel·lia front una Universitat cada vegada més endinsada en les pràctiques neoliberals,
cada vegada menys pública, menys accessible i menys crítica.
És una Universitat Lliure amb vocació d'aprendre, experimentar, enfrontar, compartir, extendre i comprendre coneixements i formes de fer;
una investigació continua de noves pedagogies a través de seminaris, cursos, tallers i accions.
És una aposta per resistir front l'hostilitat que desperta amb nosaltres cada matí; ja sigui la de Bolonya, la de la crisi econòmica o la de la vida precaritzada.
Un Espai Obert arravassat temporalment a l'acumulació capitalista, un nou forat del sistema on reapropiar-nos de les nostres vides…
dimecres, 30 de setembre del 2009
jornades contra els CIE's
jornades contra els Centres d'Internaments per Extrangers (CIE)
de l'1 al 4 d'octubre a l'Espai Obert.
trenquem les fronteres, enderroquem les barreres, saltem els murs!!!
dimecres, 27 de maig del 2009
Falta el que falta
Ningú som
Sols estem i tan sols amb la nostra dignitat i amb la nostra ràbia.
Hem vist i escoltat.
Petita és la nostra veu per ser eco d’aquesta paraula, petita la nostra mirada
Per a tanta i tant digne ràbia. Altres som, allò altre.
Si el món no té lloc per nosaltres, llavors un altre món s’ha de fer.
Falta més trobar-nos, conèixer-nos cal.
Falta el que falta...”
dimarts, 26 de maig del 2009
COMUNICAT OCUPACIÓ DE LA BIBLIOTECA
COMUNICAT OCUPACIÓ DE LA BIBLIOTECA
Després d’estar 5 mesos construint una alternativa a la imposició de l’EEES, conegut com Pla Bolonya, mitjançant un esperit dialogant, vam decidir ocupar la Biblioteca per poder mantenir-la oberta 24 hores i seguir amb les demandes.
Sorprenentment va ésser la primera vegada que ens varem trobar en el mateix lloc de les ocupacions a alts càrrecs de l’entramat governamental de la Universitat: vicedegans i vicedegana de les tres Facultats del Campus; responsables de seguretat i de la biblioteca, personal d’administració i la vicerrectora d’estudiants entre d’altres. La Vicerrectora era la primera vegada que venia a parlar amb nosaltres . El segon dia, va convocar una reunió amb les i els claustrals de Mundet (també la primera), per parlar del que considerava una “situació anòmala” ( referint-se a la ocupació de la biblioteca). En la nostra opinió, una situació anòmala existeix de molt més temps. Tot i que pensàvem que podria haver alguna possibilitat de diàleg deguda la convocatòria de reunió amb les i els claustrals, en cap moment van convocar a l’Assemblea Mundet.
Davant els nostres intents per debatre en torn als punts que reivindicàvem amb l'ocupació, les nostres interlocutores limitaven el seu discurs a la repetició de la normativa de la biblioteca (i el nostre incompliment de la mateixa). Vam poder observar un canvi en la seva actitud , ja que si la primera nit no ens deixaven estar dintre la biblioteca ni entrar més gent (el grup que estava dintre va dormir al hall i un altre grup va dormir afora), la segona nit sí que podíem. Però a la tercera i darrera jornada nocturna, les condicions tornaven a ser les de la primera: no podíem dormir dintre de la biblioteca, ni podia entrar ningú més a partir de les 20.30, entre d’altres. Aquesta nit l’única interloctura que vam tindre va ser l’encarregada de la biblioteca, que es va limitar a llegir-nos la normativa per darrer cop.
L'atenció es va centrar en la ocupació de l'espai i aquells a qui anaven dirigides les nostres demandes, se'n van rentar les mans, traspassant la responsabilitat a les encarregades de la biblioteca, qui -juntament amb el personal de seguretat- van ser les nostre principals interlocutores.
Portem molt temps fent una denúncia i unes demandes clares, obrint espais de debat, de reflexió, d’interrelació, de creació. Portem molt temps veient com les vies de comunicació establertes cauen pel seu propi pes sobre la participació activa de la majoria de la comunitat universitària.
I el llenguatge utilitzat envers el moviment estudiantil, fonamenta la distorsió constant que pateix la visió per part de certs sectors, sobre la resolució de conflictes i els seus actors i actrius.
Trobem indignant que es tanqués la biblioteca als i les estudiants durant tot un matí , pel que es va considerar actes “vandàlics”: penjar pancartes dintre la biblioteca, deixar fulletons i la realització d’uns murals amb missatges reflexius. Perquè no s’ha entès com el que és: Una forma d’expressió en un context de conflicte permanent, distorsionador i debilitador?
Nosaltres contextualitzem les actituds i actuacions per part dels actors i actrius burocràtics, visualitzant els forts lligams que exerceix l’hermetisme legal d’implantació de l’EEES i de la greu degradació que pateix la Universitat com espai crític, transformador, socialitzador...
I aquesta contextualització en el Campus de la UB on s’ensenya Psicologia, Pedagogia, Educació Social, Treball Social, Magisteri i Comunicació Audiovisual és molt més greu.
El patrimoni cultural no només es troba en els llibres, sinó en les persones i en el seu procés creador, socialitzador i constructiu. Els llibres parlaran també d’aquí uns anys, d’aquest context socioeconòmic del que estem formant part. Veurem doncs quin anàlisi en fan, quins són els actes que es consideren “vandàlics”. I de quins canvis socioeducatius i de desenvolupament de les persones han creat els diferents actors i actrius, passats, presents i futurs.
dilluns, 25 de maig del 2009
Preguntes a les i els estudiants del Campus Mundet
Aquestes preguntes son una proposta per a reflexionar i posar en paraules allò què pensem i sentim i compartir-ho. De ben segur hi ha aspectes que cadascú considerarà importants en que no hem pensat, i bé es poden incloure. La idea és recollir el que cadascú vulgui explicar (individual o col·lectivament) sobre la seva experiència a la universitat i entorn de la universitat. Podeu fer-nos arribar les vostres reflexions a assembleamundet@gmail.com
Que estic fent a la universitat? Com funciona la universitat? M'agrada? Com m'agradaria que fos?
Fins a quin punt puc decidir sobre la meva pròpia educació dins de la universitat? En quines decisions participo? En quines no? Els òrgans de representació em representen?
Penses més en la data d'entrega que en el que aprens amb allò que fas? T'has sentit angoixada per les entregues?
Se t'ha acumulat molta feina al final de semestre? Penses que és un problema teu, perquè no t'has organitzat bé, o també li passa a més gent?
Creus que s'hauria de replantejar l'avaluació, plaços, convocatòries, etc. per tal que la pressió de les entregues no sigui més important que el que et mou a estar estudiant?
Estàs contenta amb els resultat dels teus treballs? Com t'han anat aquest curs el treballs en grup? Has fet algun treball en grup sense trobar-te presencialment amb els teus companys/nyes?
Has tingut retorn dels treballs que has fet? Creus que hi hauria d'ésser?
Les assignatures t'han aportat alguna cosa? Quines coses?
La universitat és allò que esperaves quan vas entrar-hi per primera vegada? Què esperaves? Què t'està aportant?
Tens més preguntes o coses a dir? Alguna proposta a fer?
dimecres, 13 de maig del 2009
NO ESTEM SOLES
ACCIONS SETMANA DE LLUITA GLOBAL
http://www.emancipating-education-for-all.org/content/actions-during-global-week-action-summary
VAGUE EUROPÉENNE
http://www.vagueeuropeenne.fr/-en-francais-
dimarts, 12 de maig del 2009
URGENT!!!!!!!!!!!
Avui, a les 19 hores hem ocupat la biblioteca per tal de fer pressió i exigir els punts següents a TOTES les facultats del Campus Mundet:
-Moratòria en els Graus.
-Recuperació de setembre en les carreres que els hi ha estat tret i permanència d'aquesta a la resta de facultats (al plà antic i al grau)
-Permanença de l'avaluació única tant per les carreres de Grau com de llicenciatura pel pròxim any i següents per tal de garantir que tota aquella gent que treballa pugui fer-ho a l'hora que estudia.
.Responsabilitat en els danys ocasionats durant i després del desallotjament de l'edifici històric de la UB així com de les despeses que se'n deriven dels procesos judicials.
-Responsabilitat per part de l'Administracióen la pèrdua dels nostres continguts acadèmics degut a la anormalitat que s'ha viscut arrel de la implantació de l'EEES.
-Reconeixement de l'assemblea d'Estudiants com a Òrgan Legítim de decissió dels i les Estudiants.
ES PER AIXÒ QUE US CONVOQUEM A LES 7:30 (DEL MATÍ) DE DEMÀ PER QUE HEM ACONSEGUIT UNA REUNIÓ AMB EL DEGANAT I NECESSITEM DEMANAR EXPLICACIONS I CONCRETAR ELS PUNTS ESMENTATS!!!
US HI ESPEREM, ENS NECESSITEM!!
ACTA ASSEMBLEA 11/05/09
S’ha parlat : - Hi ha una situació de “psicosis” entre els estudiants quan escolten parlar de - A l’assemblea es parla de fer altres accions, ara la vaga no te gaire sentit ni la força necesaria com per portar-la endavant. No factible. - Necessitat de fer reivindicacions a les altres facultats de Mundet. - Demà dia 12 de maig hi ha les II jornades de treball social a la facultat de pedagogía i els estudiants de TS no tindràn classe. Propostes: - Ocupar la biblioteca com a espai d’estudi i de convivència. Així es faria pressió i es un espai molt utilitzat pels estudiants i més en època d’exàmens - Dins la biblioteca fer seminaris on hi hagi informació sobre Bolonya. (traspassar el laboratori a l’espai públic) - Fer un cercavila per la universitat denunciant la presencia de les empreses a la universitat el Dijous 14, el mateix dia de la mani “Llibertat Enric Duran”. - Informar-se de quan són les matriculacions dels estudiants per fer promoció de l’assemblea de cara a que formin part l’any que ve. Accions/Com s’ha quedat - A les 10’10 es queda a Arc de Triomf per anar a fer recolzament al Pau Vila als jutjats. - Sobre les 13 hores es queda a Mundet a la sala Paulo Freire per fer passaclasses per tal d’explicar el que es farà a - A les 17 hores es queda a la sala Paulo Freire per preparar la ocupació de
dijous, 7 de maig del 2009
A L’ATENCIÓ DELS NOSTRES DEGANATS:
Ja fa un temps llarg que, moguts per la manca de transparència que l’Administració de la nostra universitat duia en la implantació del nou Espai Europeu, alguns i algunes estudiants de la Faculta de Pedagogia, Formació del professorat i Psicologia varem decidir tancar-nos a la Facultat de Pedagogia per tal de exigir un debat obert sobre la funció social de la Universitat. Tanmateix exigíem una moratòria en el procés d’implementació de l’EEES per tal de veure si aquesta reforma era l’escaient així com la retirada dels expedients disciplinaris als companys i companyes de la UAB en lluita per les nostres mateixes causes.
El que de bon principi començà sent una demanda i una crida al debat ( i que de pas sigui dit, pensàvem que era l’espai universitari el lloc més adient per que aquest es donés) va donar pas a trobar-nos que, a mida que anaven passant els mesos, l’Administració no feia un sol pas per resoldre els nostres dubtes. Els fets del 18 de Març no caldrà recordar-los aquí, l’esperança d’un diàleg que anés més enllà de la xerrameca paternalista quedà contundentment estroncat.
Però bé, tot això per que ho expliquem? El fet és que tots i totes aquelles que hem participat activament de les lluites estudiantils ho hem fet per que pensem en l’educació com quelcom més que un contingut a dipositar en un contingent on aquest hagi de ser absorbit de manera acrítica, apàtica, indiferent per part dels objectes d’educació; pensem que tenim el deure, com a futures educadores i educadors, treballadores socials, pedagogues i pedagogs de lluitar contra les injustícies allà on les observem i potenciar el poder que tots i totes, com a agent transformadors, tenim de canviar la realitat que constantment ens desafia. Ens corromp per dins veure com alguns i algunes de les nostres catedràtiques “s’omplen la boca” amb paraules com transversalitat, intersubjectivitat, pedagogies transformadores, PARTICIPACIÓ i després dilapiden qualsevol experiència dialògica com l’intent dut a terme durant les JORNADES DE REFLEXIÓ; no entenem com encara a alguns no se’ls hi cau la cara de vergonya cada cop que entren a classe. Ens és indignant veure com els nostres degans i vicedegana ( en el cas d’Educació Social ) parlen de diàleg mentre exerceixen el seu poder de decisió unilateral. Ens és indignant que el degà de Formació del professorat ens digui que ell no aspira a canviar el món...des d’on es pot fer lectura llavors de l’educació? O és alliberadora i, per tant, transformadora, o és reproductora de la veritat imperant i, per tant, adoctrinadora. ENS ÉS INDIGNANT. La universitat a la que avui assistim és la “Universitat de l’espectacle”, la fidel reproducció del que ens trobarem allà fora; “pasen y vean”.
L’experiència viscuda en els darrers mesos ens mostra, a totes i tots aquells que hem participat del projecte, cóm de possible, i urgent, és l’educació que proposem. L’experiència transversal i dialògica conjuntament amb la problematització i recerca de les nostres pròpies solucions ens han aportat el que hores de lectures obligades i classes bancàries no han, ni tan sols, somiat fer. Sabem,però, que també hem perdut hores de classes irrecuperables amb professors i professores que estimen la seva professió. D’aquestes hores perdudes responsabilitzem a l’Administració del centre, a la seva mala gestió, a la seva manca de transparència que ha fet que alguns i algunes haguem hagut de realitzar una tasca informativa que, pensem, era obligació del centre fer.
El fet és que ara ja no hi ha com tornar enrere, hem decidit creure’ns l’educació com a eina de transformació social, hem viscut l’experiència dialògica, tenim el poder de canviar aquest món en el que ens ha tocat néixer i a aquells que habiten l’educació des de una òptica no passional només em resta dir-los-hi: ALLUNYEU-VOS DELS I LES NOSTRES FILLES!
Es per això que EXIGIM:
-LA NO APLICACIÓ DELS GRAUS A LES NOSTRES FACULTATS EL PROPER CURS.
-EL RESTABLIMENT DE LA SEGONA CONVOCATÒRIA PER AQUELLES CARRERES QUE ELS HI HA ESTAT NEGADA AIXÍ COM LA PERMANÈNCIA D’AQUESTA EN TOTES LES NOSTRES CARRERES A FI DE GARANTIR ELS DRETS MÉS FONAMENTALS D’AQUELLS QUE TREBALLEM I ESTUDIEM A L’HORA.
-LA PERMANÈNCIA DE LA POSSIBILITAT DE SER AVALUAT AMB “AVALUACIÓ ÚNICA” PER TOTES AQUELLES PERSONES QUE AIXÍ HO DEMANIN ATÉS L’ ESMENAT ANTERIORMENT .
-RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I ACADÈMIQUES DAVANT LA BRUTAL ACTUACIÓ POLICIAL DEL 18 DE MARÇ I QUE SIGUIN ASUMIDES PER L’ADMINISTRACIÓ LES MULTES I DESPESES QUE ES DERIVIN DELS PROCESOS JUDICIALS CONTRA ELS I LES AFECTADES.
-RESPONSABILITZACIÓ PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ DAVANT LA PÈRDUA DELS NOSTRES CONTINGUTS ACADÈMICS DEGUT A LA ANORMALITAT QUE L’APLICACIÓ DE L’EEES HA PROVOCAT EN LES NOSTRES CARRERES.
Si no ens podeu garantir una universitat a l’abast de tothom, NOSALTRES PENDREM LA INICIATIVA!
Esperant resposta:
Assemblea d’Estudiants de Mundet.
dijous, 23 d’abril del 2009
Acta Assemblea Mundet 22/4/09
Ordre del dia
1- Situació actual
2- Què fem? (calendatizació, accions, etc.)
1- Ronda de paraules sobre la situació actual:
- Hem fet un procés individual i col•lectiu molt important, però no hem aconseguit els objectius que ens havíem proposat des d’un inici. Estem baixos de forces i ànims per aquest mateix motiu.
- Després del 18m hi va haver molta mobilització i després hi ha hagut un “bajón”. Anem veient com enfocar-ho. Primer hi ha molt entusiasme i després ve la frustració. S’ha de trobar un equilibri de forces. Sempre hi ha alguna cosa bona per aprendre.
- Hem fet pràcticament tot el que podíem, i no ens han fet cas en res. La situació d’ara no és només fruit de la frustració. Ara se’ns ajunta tot per tancar l’avaluació. Ja hem viscut altres moments com aquest, com ara després de nadal.
- Ens veig desmotivats perquè som 4 i perquè després del 18m hi va haver com un boom. Hem de seguir en la línia que estem, no donar-nos per vençudes, encara que no siguem més.
- Tot i que hem fet el que hem pogut no ens hem coordinat prou. Aquest curs potser no aturarem bolonya, però el curs que ve hem de seguir lluitant. Hem d’acabar el curs, no amb un “bajón”, sinó amb un “subidón”.
- Sí que s’han aconseguit moltes coses, es parla de Bolonya com mai, se’n parla a les aules al carrer, etc. Hem de recuperar les assemblees en la mesura de la gent que som.
- S’ha creat l’assemblea de formació del professorat que abans no existia i s’ha creat un diàleg amb les jornades de reflexió que abans no hi havia estat.
- El que ens passa a l’assemblea no ens ho hem de prendre com algo personal, això dificulta l’entrada de gent, és normal el que ens passa ara.
- Queda un mes i mig molt important. Tenim la por a que ens prenguin algo, la por de perdre l’avaluació.
- Estem dispersos i no es mou res i per tant la gent no s’uneix. Perquè la força es crea.
- Necessitem idees clares, hem de fer algo per tornar a tenir alegria i il•lusió.
- Sempre està bé l’autocrítica. No ens hem de culpar de no haver aconseguit el que demanàvem.
- Hi ha poca gent com per fer una vaga activa, potser no som prous, però per fer altres accions sí. A la cae van sortir moltes propostes d’accions, hem d’apostar per una coordinació a nivell Barcelona. Hem de fer coses a nivell de campus i també a nivell més gran.
- No és només guanyar, sinó que segueix havent-hi unes veus crítiques. Queda un mes i mig i hi ha accions preparades i podem acabar el curs bé.
- Es poden fer varies accions i continuar tirant endavant propostes que encara no hem fet de tot com el laboratori.
- Fer més accions i menys parlar.
- Tot i que hi ha un ambient de frustració, això no ens ha de desanimar. Amb tot el que s’ha fet s’ha obert els ulls, jo estaria content perquè s’ha despertat molta gent.
- Hem de pensar de cara a l’any que ve i com motivar la gent nova que entra.
- El rector es planteja la moratòria a tota la ub.
- A vegades potser va bé ser pocs per fer coses. A formació del professorat farem jornades de reflexió, el que hi hagi ho hem d’aprofitar.
- La gent vol acabar l’avaluació, encara es podem fer coses. Els piquets ens posarien molta gent en contra. Ocupar en deganat anar directament.
- Bolonya no és només la universitat, sinó que és de tota la societat. Hem d’integrar-nos amb altres assemblees socials, com la treballadores precàries. Crear llaços.
- S’ha fet la proposta a la cae d’integrar les assemblees d’instituts a la cae? Estan fent moltes coses: ocupacios, tallades de trànsit, vagues, etc.
- Sobre el tema de la segona convocatòria es va fer un manifest, però no s’ha mogut. Ho podem fer ara.
2- Què fem?
- Manifest per la segona convocatòria.
- Objectius clars i accions concretes.
- 28 i 29 manifestacions: esforçar-nos perquè surtin bé. Que la gent ho sàpiga.
- Proposta de vaga per la setmana que bé, que se’n parli i se sàpiga.
- És important centrar-nos en les manis i que hi hagi representació a louvaine. Plantejar de cara a l’altra setmana accions, com la del túnel de la rovira. Potser no podem aconseguir recolzament per algo amb més continuïtat com la vaga però sí per accions puntuals.
- Dir els punts claus a les classes i fer passaclasses.
- Que la gent vegi què vol dir fer vaga. Trencar estigmes. La primera setmana posem forces en les mobilitzacions que hi ha. La segona setmana ens centrem més en la facultat. Com que veurem que ni dins ni fora ens han fet cas, veurem que és necessari fer la vaga. Com una escala de radicalitat perquè la gent ho visqui.
- Accions concretes i esglaonades, coordinar-nos amb les altres facultats.
- Creem una comissió d’accions.
- Formació del professorat té un altre ritme. De vagues la gent n’està farta i la vaga posa la gent en contra.
- Fem un informe recollint tot el que hem fet i el que ha sortit de les jornades de reflexió. Calendaritzem les accions.
- Anem totes les tres facultats al deganat.
- Dilema de seguir intentant acaparar gent. Estem legitimats per posar-nos més seriosos. Hem d’anar al deganat, i la vaga, ja hem intentat les vies toves, i ara, què doncs?
- Fer accions que puguem ser menys gent i que hi hagi una implicació més puntual, però també fer accions per mobilitzar més gent.
- Que hi hagi una comissió d’accions i una de difusió.
- Passa massa temps entre una acció i l’altra i perdem la força. La primera setmana fem accions i la segona setmana deganat i vaga.
- Ens hem fixat massa en la línia de la vaga, però hem de mirar més línies.
- Que hi hagi una comissió de vaga.
- Quins objectius estratègics tenim? Forçar un diàleg desesperat al rectorat i als deganats, que no ho aconseguirem perquè arriben els exàmens. La vaga seria parcial i indefinida, la descartaria i apostaria per altres accions que podem fer pressió: reocupació rectorat, bloquejar administrativament, ocupar el deganat, quedar-nos a dormir al banco santander.
- Aturar els exàmens.
- Hem de mirar bé, perquè hi ha accions que la gent entén i accions que la gent no les entén.
- Exigir coses molt concretes, ho hem de definir bé, per exemple: la derogació dels graus, un posicionament per part de la facultat davant de les imputacions.
- Anar al deganat i si passen de tot, que tinguem una resposta immediata.
- Per la mani del 28, amb cartells no n’hi ha prou, s’ha de fer passaclasses.
- Incidir en el tema de la coordinació, vaga nosaltres o amb altres facultats.
Comissions:
- Accions
- Difusió
- Formació – informe
- Vaga
Propera assemblea: dilluns 27 a les 8: Manifestació del 28, Comissions,...
dimecres, 25 de març del 2009
Mundet a TV3 ahir dimecres vespre
Mundet a TV3: Moltes classes s'han substituit per obrir un debat de reflexió sobre l'educació
http://www.tv3.cat/videos/1116489
acta assemblea 25 de març
ACTA DIA 25 DE MARÇ
-Roda d’impressions
-Pròxims dos dies (què fem)
Roda d’impressions
Gent que no participava mai avui ho ha fet.
S’ha aconseguit que la gent participés i la sensació ha estat molt positiva.
La proposta de “tancament de Mundet” és molt innovadora i ens fa a tots partíceps en la transformació activa de l’educació.
Hi ha hagut una classe conflictiva on hi havia gent molt tancada.
Ha anat molt bé però m’agradaria que s’anéssin perfilant els temes a tractar.
Ens preocupa com compativilitzar això amb la avaluació.
Teniem por a l’hora de veure com se’ns evaluava però creiem que és el moment de participar d’allò que estem estudiant.
Ja he acabat els meus estudis però m’interessa molt veure com es desenvolupa el procés, m’interessa.
Sóc estudiant de tercer grau i he vingut per informar-me, allà no sabem res del que succedeix aquí.
Pensem que s’està fent molt bé per part de l’assemblea i que s’estant obrint espais de debat molt interessants.
Es ve que hi ha moltes ganes, petr part de la gent del matí almenys, tot i que fa por enfrontar-se a u canvi.
Magisteri infantil: avui hem fet” assemblea” i ens hem reunit per primer cop i ens ha ajudat molt veure que teníem problemes comuns, estem molt poc informades sobre l’EEES. No sabem com ens afectarà això. Volem saber què podem aportar. Tenim manca d’informació, bàsicament venim a escoltar. Per primer cop ens ajuntem per parlar sobre una cosa que ens afecta a tothom. Jo he partit des de una òptica individual però estic valorant això que s’està fent i demano que comencem a proposar alternatives en comptes de sempre criticar, de bon rotllo. Tenim professorat que s’ha posicionat a favor d’ajudar-nos i altres, sencillament, han vingut, ens han vist en rotllana, i han marxat. Més o menys toes estem igual..no sabem què és l’EEES i com ens afecta. Ens ha faltat força per dir-nos allò que pensavem i això d’avui enms ha fet unir-nos molt com a grup.
Hi ha hagut gent de tot, ens hem donat dos dies per veure com funciona, si les jornades funcionen bé, sinó, continuem amb les classes normals.
Hem fet votació per veure si estaven d’acord amb les jornades ; si, no i indecisos...
La gent que no ho tenia clar no ha vingut a l’assemblea a informar-se.
Hem vingut a aderir-nos a la proposta.
Em sap molt greu veure que tota la gent que estava indecis a i que havia demanat dos dies per reflexionar no han vingut aquí, no és gaire esperançador.
Jo sóc indecisa i per això he vingut.
M’agrada el model pedagògic que s’ha propossat.
Hi ha tres pols, els que si, els que no i els indecisos. Jo ho he trobat molt positiu.
Estava molt nerviosa però avui he aprés molt, molt. Hem de crear una línea conjunta amb professors actius i estudiants. Estic molt ilussionada.
Hem de fet un debat hi ha sortit vàries propostes. Hi havia molta por en temes respecte a l’avaluació. Després proposaré les propostes. Hem fet grups de tertúlies que pensem que, els resultats ens poden servir.
Ahir jo ho veia molt clar però crec que ens hem avançat i que s’hauria d’haver acordat amb els nostres professors per tal de pulir la proposta. Hem d’aconseguir que més gent s’impliqui. Necessitem un relleu, alguns estem molt cansats.
Crec que ara és el moment de treballar conjuntament i de construir la Universitat que volem.
Estem demostrant que parlant la gent s’entén. Estem en un moment històric molt important. És molt maco això que estem construint.
Estic molt contenta pq hi ha hagut un canvi, no sé si aconseguirem o no allò que demanem, però si més no estem canalitzant les forces i estem construint alguna cosa molt positiva.
Tinc la sensació que alguna cosa està canviant i crec que junts podem fer-ho.
Espero que anem tots a una, professors i estudiants.
PROPOSTES PEL PROFESSORAT.
Fer una assemblea conjunta per veure com podem arribar a un acord per acordar els criteris avaluatius.
Crec que s’haurien d’esmenar les propostes per tal d’anar perfilant el document base de propostes de reflexió.
Cada classe és un mon i varem veure que les classes havien de conservar la seva independència. Aprofitar el marc comú que ens ofereix Bolonya per anar portant-ho al nostre terreny.
Concretant metodologies.
Resum, perquè estem aquí. Ja sabeu com ha anat el moviment des de el novembre. Moratòria, etc...a partir de les càrregues i el desallotjament. Es veu que el diàleg no s’aha pogut donar per la repressió per part de l’Administració. D’aquesta manera ens apoderem de l’espai Universitari. La proposta a aquesta classe s’ha fet entorn del tema de la Violència. El tema, jo crec, és parlar dels continguts.
Propostes, adaptar el contingut de l’assignatura sobre el marc comú que estem treballant. Hi havia gent a favor, gent en contra. Calendarització necessària.
Un dels conflictes que hi ha hagut sobre els debats ha estat si això era una pressió o si era un mètode renovador. Ha de ser definides o indefinides, pel tema de la pressió. Reconeixement del treball que s’està fent, si realment volem un canvi, perquè demanem una avaluació.
Si el mètode funciona la gent s’anirà sumant. Però cal posar-li ganes.
Dilluns i dimarts parem classes normals i dimecres i dijous fem classe normal.
Demà ja es centrarà el debat sobre Bolonya.
Hem de trobar que l’assemblea sigui en el millor horari pq tothom pugui venir.
A partir del l’EEES ( marc comú) es desgranen tot els subtemes i es porten cap al nostre terreny acadèmic.Potser la nostre pressió no és tant directa com pot ser fer piquets però crec, que és molt més radical.
Proposta de fer assemblea de matí i de tarda. No ens centrem a Bolonya i comencem a ser creatius per tal d’aprofitar les nostres classes.
Agafem informació sobre com és l’EEES i ho treballem de cara als propers dos dies fins a la propera assemblea
S’explica la situació del Raval, han aturat classes i han fet piquets. Hi ha reunió de comissió de seguretat al Raval i hi tenim dos companys.
Com definim la metodologia...tothom junts en un plenari?...dilluns 14:30 al bar assemblea ( proposta)
PROPOSTES CONCRETES
| DIA 26 | DIA 27 | DIA 30 |
| -(Activitats variades sobre Bolonya) -Treballar documents en base a 11 preguntes que mai ningú t’ha contestat. Bolonya.org -Activitats interclasses -Incloure parlar sobre violència. -Aprofitar estructura organitzativa, grosella de temes de Bolonya. -Parlar sobre com afecta el pla Bolonya pilot. UAB pedagogia. -Xerrar avaluació continuada. -Assemblea conjunta estudiants i professorat. -Informació i metodologia: 1.Previa explicació de lo decidit a la assemblea. 2.Preguntes plantejades amb la informació existent i treball en grup. 3.Debat 4.Consens de la informació. Recollir tot el tractat en les pancartes que quedaran penjades al hall. -Recull de les dubtes de Bolonya. Dividir entre marc econòmic i polític | -Treballar documents en base a 11 preguntes que mai ningú t’ha contestat. Bolonya.org -Interclasses -Proposar xerrades i realitzar-les el dilluns. | -Xerrades |
Ampliació del punt de informació.
Metodologia concreta de treball dia 26/27.
1. EEES ( marc comú): temps de durada 1h 30 minuts
2. Es treballa en grups de tertulia: 1h 30 minuts
Exemples:
-Beques
-Crèdits
-Grau de cada carrera
...
3. Espai de descans (30 minuts)
4. Exposició/ plenari en el qual s’exposen els temes tractats i s’iniciï el debat. Preguntes no resoltes; plasmar idees i dubtes al punt d’informació en una proposta escrita. Temps de durada aproximat d’una hora.
Divendres 27 de Març
1. Citar a les 9h i a les 16h respectivament a tothom per crear l’espai de coordinació
2. Agrupació per temàtiques (graelles, punt d’informació...) 1hora 30 minuts
3. Descans 30 minuts
4. Treballar les respostes del dia anterior, elaborant un mural. 1hora
5. Assemblea pels grups de matí (12.30h) i assemblea pels grups de tarda (18.30h) (valoració profes)
Demà reunió amb l’assemblea del professorat a les dues a l’aula 206.se’ls hi presentarà la proposta de jornades de reflexió. Se’ls hi proposarà treballar conjuntament a partir de l’assemblea de dilluns al migdia ( hora a concretar) en la qual es tractarà com resolem temes com optatives/ troncals, criteris avaluatius, propostes varies... tema material
dimarts, 24 de març del 2009
Transformant des de la Pedagogia.
“tot educador és educand, tot educand és educador.”
Paulo Freire.
“La nació de ciutadans troba la seva identitat
no en trets comuns de tipus ètnic-cultural, sinó
en la praxi de ciutadans que exerceixen
activament els seus drets democràtics de
participació i comunicació”
Habermas, 1988
no en trets comuns de tipus ètnic-cultural, sinó
en la praxi de ciutadans que exerceixen
activament els seus drets democràtics de
participació i comunicació”
Habermas, 1988
A l’atenció del professorat del Campus Mundet.
Tal com diu l'informe de la UNESCO “L'Educació amaga un tresor” de la Comissió Internacional sobre L’Educació per al segle XXI, presidida per Jacques Delors, l’educació constitueix un instrument indispensable perquè la humanitat pugui progressar cap als ideals de pau, llibertat i justícia social. Quin millor moment perquè reflexionem sobre aquestes paraules després de la violència institucional a la qual es va veure sotmès el col·lectiu estudiantil amb les càrregues dels mossos després del desallotjament dels estudiants de l’edifici històric de la UB.
Part de les nostres demandes han anat enfocades en tot moment a l’obertura d’un procés de diàleg real sobre el nou EEES, també anomenat Pla de Bolonya. Però perquè es doni aquest procés de diàleg, necessariament, cal la voluntat de crear-lo; la millor manera per a demostrar aquesta voluntat, per part dels estudiants, és la de continuar exigint que es compleixi la moratòria en el procés d’implantació del nou EEES, al que un 20% dels estudiants ja va estar a favor. No és una qüestió de: qui, al perdre, es queixa de les regles demostra molt poc tarannà democràtic, com diu el Vicerector de la Universitat de Barcelona Rafael Martínez, sinó, més aviat, és una qüestió d’allò que cadascú entengui per Democràcia: -Si el progrés social s’entén des d’una mirada de liberalització de tots els serveis, possiblement la Democràcia que s’està defensant és la que actualment existeix en els òrgans de govern i gestió de la UB.
Com a estudiants de la Facultat de Pedagogia creiem fermament en una educació basada en els ideals de pau, llibertat, i justícia social. Però l’esperança d’una solució dialogada es va trencar amb els fets violents ocorreguts el passat dia 18 de Març, i la justícia social es va tornar injusta en el moment en el que s’ha reconegut, i es segueix reconeixent, que no hi ha hagut transparència ni prou informació en la implantació dels Graus per part de l’Administració i, tot i així, aquests
segueixen endavant.
Si finalment tot es redueix a una qüestió de confiança i credibilitat, llavors, ni confiem ni creiem en la gestió institucional que s’ha realitzat per a solucionar aquest conflicte. Així volem proposar treballar conjuntament estudiants, professorat i PAS en una aturada de classes presencials, per a transformar-les en espais d'informació i reflexió sobre els temes que ens estan afectant i posant en marxa aquelles eines pedagògiques que ens ajudaran a aconseguir-ho, buscant la transparència per tal de trobar els pros i contres en la implantació d’aquest procés.
Ens dirigim a vosaltres per instar-vos a fer un anàlisi crític sobre el futur de la Universitat pública en particular i del coneixement i l’educació en general. Pensem que aquest anàlisi és necessari i imprescindible a les nostres facultats ja que és aquí on, en un principi, s’ha de gestar la transformació de les eines pedagògiques que serviran per l’avenç i millora de les condicions de vida del conjunt de les nostres societats.
Ja fa gairebé quatre mesos que alguns i algunes estudiants dels diferents Campus del recinte Mundet ens varem tancar a la Facultat de Pedagogia per tal d’iniciar un procés de debat entorn a la problemàtica de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Arrel d’això, varem observar que, lluny del que a primera instància podia semblar-nos, aquest Espai Europeu no respon a un interès de millora del model educatiu actual ans al contrari, respon als interessos nascuts arrel de l’Acord General de Comerç i Serveis (AGCS) de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) 1 i a la seva concreció en l’àmbit europeu al Tractat de Lisboa (2000), és a dir, en fer un pas més en la liberalització dels serveis públics; Tanmateix aquestes ocupacions volien servir de pressió per als diferents òrgans de govern per tal d’obrir un espai de debat entorn la
implantació de l’EEES concretat en una moratòria sobre aquesta implantació. Els fets ocorreguts el passat 18 de Març trenquen amb qualsevol esperança de diàleg i evidencien que la resolució dels conflictes per part de l’Administració és, un cop més, la violència i la criminalització de les veus disconformes. Alguns i algunes encara crèiem que era possible iniciar el diàleg amb el Rector Didac Ramirez i el seu equip rectoral tot i les seves evasives i la manca de humilitat que demostrà en el darrer claustre, ara, dissortadament, l’esperança s’ha perdut.
La nova reforma pedagògica (EEES) és la manera com es concreta el paper que la Universitat ha de jugar dins una societat cada cop més abocada a les demandes del mercat, la fabricació d’empleats i empleades que puguin ser absorbides per un mercat laboral que demanda, cada cop més, flexibilitat, submissió i acceptació de la precarietat i el malestar. Pensem que aquest no ha de ser el paper de l’ensenyament Superior, sinó al contrari.
Els i les estudiants prenem la iniciativa de la renovació pedagògica veient que, lluny de capacitar-nos per a la transformació de la societat en la que estem immerses, l’educació superior és condicionada per criteris d’empleabilitat i en base a les demandes de capital humà poc qualificat del mercat . L’objectiu d’aquest s’encara, cada cop més, a la inserció acrítica dins el món laboral en particular i dins l’estructura social actual en general. Pensem que això és degut a diferents factors estructurals i que, de la mateixa forma que nosaltres com a estudiants els estem veient contínuament, veiem com vosaltres, com a professors i professores, també els deveu veure. És per això que fem una crida a la solidaritat activa i al ferm compromís en la transformació de les eines pedagògiques que regnen a les nostres facultats, però això, com ho fem?
No volem ser ingenus ni fer volar coloms, sabem que d’experiències d’autoaprenentatge n’hi ha i n’hi ha hagut moltes però, el que si veiem és que ja és hora que totes aquestes experiències s’articulin dins un marc comú, i quin millor que el que hauria de ser el centre del desenvolupament del pensament crític; la Universitat. Recuperem llavors les teories i, sobretot, les pràctiques de Ferrer i Guàrdia, Montessori, Freinet, Sensat, Freire,etc.
Des de l’Assemblea de d’Estudiants de Mundet, hem elaborat un esborrany del que podria suposar un canvi en el paradigma de l’Educació Superior actual:
La transformació de l’arquitectura de les aules és una tasca imprescindible per aconseguir una transversalitat real on es pugui donar un intercanvi de coneixement sense asimetries. La distribució de l’espai“piramidal-jerarquitzada” actual perpetua no una autorització/reconeixement en base al discurs elaborat sinó un espai on un/una té el monopoli del saber i on els altres són mers espectadors. D’aquesta manera veiem que la construcció actual de les nostres aules respon a un model bancari d’educació que, pensem, es contradiu amb els estudis que estem cursant.
Avaluació continuada : Pensem que, per tal que no hi hagi la pressió dels treballs i que l’espai de debat pugui ser fructífer, s’ha de parar l’avaluació continuada . Sabent el volum de feia que suposa aquest mode d’avaluació pensem que no es fa possible compatibilitzar les dues propostes; Prenem com a referència les comunitats d’aprenentatge i les experiències que d’elles se’n deriven. La nostra proposta no és tant d’avaluació continuada sinó de valoració continuada del funcionament de les jornades de reflexió, d’aquesta manera es constituirà un assemblea cada dos dies en la qual es veurà com estan funcionant les jornades i mirarem i valorarem, si s’escau,
com es modifiquen o s’adapten a les necessitats que vagin sorgint.
Mètodes avaluatius: Tot i que ens oposem a la necessitat de mantenir criteris avaluatius, ja que pensem que la transferència no és pot valorar d’altre forma que mitjançant l’elaboració d’un discurs propi, pensem que hi haurà molta gent que, tenint por de no poder obtenir el títol, necessiti que els i les professores els hi valorin el treball que es realitzarà ( degut això a una llarga tradició d’exàmens, notes i avaluacions a primària, secundària i superior). És per això que us proposem que valoreu la feina d’investigació-acció que les persones implicades realitzaran o ja estan realitzant mitjançant la nota més alta, l’excel·lent, degut a que no pot ser menys ja que aquesta elaboració denota, amb escreix, la superació d’un analfabetisme funcional
. Tanmateix no volem que aquest sigui la finalitat de les nostres recerques ja que l’incentiu en si és la participació activa en la elaboració d’un nou model d’Educació Superior.
A Continuació us mostrem el mètode de jornades de formació que hem creat per tal de poder iniciar els debats sobre l’EEES i des de aquest problema anar “desgranant” les diferents problemàtiques estructurals que d’ell se’n deriven. Per exemple: l’accés als ensenyaments superiors per a tothom independentment del seu nivell de renda, diferència entre finançament dels serveis públics de benestar social i aquells de control social i militar...)
Aquest mètode serà tal que les jornades conservaran la seva independència, una de matí i una de tarda coincidint amb els torns de la Universitat, tanmateix l’horari de l’assemblea, que es durà a terme cada dos dies, serà consensuat per tal que en aquesta pugui assistir el major nombre de persones i que en ella es defineixin les línees de treball a seguir durant els propers dies.
De l’assemblea a les Jornades de reflexió. Metodologia i temporització.
El mètode assembleari és el més participatiu i el que millor reflexa la democràcia directa, tot i així, en el decurs dels últims dies hem trobat vàries mancances que es poden solucionar, quan parlem d’aquestes mancances fem referència a:
L’ essència de l’assemblea és l‘intercanvi d’opinions i la possibilitat que altres òptiques facin variar la pròpia percepció de la realitat i que per tant, la veritat inicial es pugui veure mutada. La reflexió a l’hora de prendre decisions és cabdal per tal que es pugui donar el procès dialèctic de deconstrucció-construcció entre l’anterior percepció i la nova. El fet que en la majoria de casos partim de la base que no hi ha hagut un treball per part de l’educació institucional a fi de garantir la nostra oratòria (entesa aquesta com a capacitat per articular els nostres pensaments, sintetitzar-los i adequar-los tot generant un discurs en el qual els altres sàpiguen què és, ben bé, allò que pensem) ens repercuteix a l’hora de veure que, de vegades, el que la gent ha entès no té gaire a veure amb el que ha volgut expressar.
Així doncs ens trobem en moltes assemblees que hi ha gent que les monopolitza degut a la seva oratòria/retòrica, gent que es sent atacada quan hi ha un qüestionament del seu discurs o quan aquest té alguna fallida, gent que no s’atreveix a parlar i que delega responsabilitats per por al ”ridícul”, opcions repetides de manera reiterada degut a les ànsies de protagonisme d’algunes persones, etc.
És llavors quan, veient aquestes mancances i lluny de mirar cap a una altre banda, hem d’estudiar com resoldre-les o inventar formes que ens possibilitin millorar allò que ja coneixem.
Les jornades de reflexió; una eina que demana el seu temps
Com ja hem observat anteriorment, un dels pilars fonamentals per tal que pugui haver una avenç continu en el nostre coneixement, demana d’un procés dialèctic de deconstrucció-construcció, exigint un anàlisi reflexiu per tal que aquest canvi no sigui imposat a mode de nou “dogma de fe” de manera que hi pugui haver un autèntic acomodament del nostre nou pensament. Però com fer-ho en l’espai de l’assemblea quan aquesta demana, normalment, tenir el discurs ja articulat i acomodat per tal d’expressar-se amb eloqüència? Cal inventar algun espai, llavors, on els temes més cabdals puguin ser debatuts de manera diferent a com es fa en l’espai de l’assemblea; proposem que aquests espais siguin “les jornades de reflexió” en les quals mitjançant diferents
mètodes (tertúlia, espai informal, exposició i plenari) aconseguirem aprofundir en la reflexió i l’anàlisi del tema tractat. Aquest mètode demana d’una temporització:
- Abans de tot caldrà definir, amb prou temps, el tema a tractar i fer una bona difusió a les assemblees i amb altres mitjans per tal de fer-nos veure la importància de participar d’aquestes reflexions. Un cop decidit el tema i feta la difusió pertinent podrem començar amb la jornada. És molt important que per aquell dia ( sigui en un o un altre torn: matí o tarda) no hi hagin més activitats programades a fi d’ocupar el llarg de la jornada en aquest tema i poder-nos centrar així, totalment, en aquest.
- Definir les bases: Ens ajuntarem en un espai comú per tal de desglossaren subtemes el tema a tractar i ens dividirem en grups, procurant no sobrepassar el nombre de quatre persones. Cada grup treballarà un dels subtemes proposats. En el cas que hi hagin més grups que subtemes aquests grups treballaran el mateix subtema de manera independent.
- Tertúlies: l’espai de la tertúlia ens ofereix la possibilitat de mantenir una discussió sense necessitat de moderació, fet que fa que aquesta sigui molt més espontània. A més a més, al ser un petit format, tothom podrà parlar i, en el cas que algú no ho faci serà fàcil observar que no ho està fent i es podrà convidar a la persona en qüestió a que hi participi activament. Durant aquesta discussió, tots els participants prendran apunts de les conclusions a les quals s’arriba com a grup i, per tant, es buscarà sempre el consens per tal d’aprofundir realment sobre el tema tractat; en el cas que no s’arribi a aquest, s’apuntaran les opcions, els pros i contres de cadascuna i s’analitzaran per tal de portar-ho a la “posada en comú”; mai es portarà res a votació, ja que és
aquest un espai de diàleg, de recull d’impressions i no de resolució de cap conflicte.
- Espai informal, en el cas que ens ocupa això serà: al matí, esmorzar i a la tarda, berenar: Acabades les tertúlies es procedirà a fer un petit descans, aprofitant així, per generar un debat informal amb els participants dels altres grups on, de ben segur s’ajudarà a acomodar aquelles noves idees que han anat apareixen al llarg de les tertúlies.
- Posada en comú/ Plenari: després de fer el cafè ( o el que vulguem ), procedirem a la posada en comú on, els diferents grups, exposaran les conclusions a les que han arribat en conjunt. La idea és que cada grup exposi i, immediatament, es generi el debat per tal que no es perdi l’espontaneïtat a l‘hora d’abordar el tema tractat. Un fet molt interessant és que en el grup que exposa, al haver estat discutint durant les tertúlies, s’haurà donat la transformació de la visió particular que es tenia del tema. Així que, quan surti una idea que ja ha estat refutada, ja s’haurà analitzat anteriorment el perquè aquella tesis s’invalida i per tant, els membres del grup que l’hagin tractat podran exposar-ho al conjunt del plenari.
El recull de les impressions que s’extreguin d’aquestes jornades de reflexió, pensem, haurien de recollir-se en acta per tal de fer un treball conjunt de recull i anàlisi de les experiències entorn l’EEES i la problemàtica que d’aquest se’n deriva, per tal que aquest treball pugui servir pel conjunt, tant de la comunitat Universitària, com de l’educació en general.
www.bolonya.org
www.especialbolonya.wordpress.com
www.tancadaalacentral.wordpress.com
www.assembleamundet.net
Aquest treball de síntesi ha estat fet per la Comissió de Formació de l’Assemblea d’Estudiants de Mundet dins del treball de recerca i investigació duta pels estudiants arrel de les ocupacions (tant de l’edifici històric com de la nostra facultat) i del treball que s’ha fet des de la comissió de Continguts de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants de la qual la Comissió de Formació de
l’AEM participa activament.
24 de Març del 2009, Barcelona, Campus Mundet
1
“les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.” (Preàmbul de la Llei Catalana
d’Universitats).
Comunicat de l'Assemblea de professorat del Campus Mundet UB
COMUNICAT ASSEMBLEA DE PROFESSORAT CAMPUS MUNDET UB
L’Assemblea de professores i professors del Campus Mundet sotasignants de
1.-La nostra condemna radical de la violència exercida dins i fora de l’espai universitari:
- Expressar el nostre més ferm rebuig en primer lloc a l’ordre del Rector per un desallotjament forçós i per permetre l’entrada dels Mossos d’Esquadra dins el recinte de l’Edifici Històric, per la qual cosa exigim una explicació immediata a la comunitat universitària i l’assumpció de les conseqüències i responsabilitats d’aquesta decisió que desaprovem.
- Critiquem així mateix el trencament de les possibilitats de diàleg que els i les estudiants venien reclamant des de fa mesos.
- En conseqüència denunciem la inadequació de les actuacions dels responsables polítics per l’acció extremadament violenta dels Mossos d’Esquadra.
2.- Volem manifestar el nostre desacord amb les informacions esbiaixades d’alguns medis de comunicació i reclamem una informació acurada i èticament responsable perquè els mitjans de comunicació públics realitzin una tasca en defensa de "tota" la ciutadania.
3.- Les nostres reflexions han deixat palès que aquets fets representen un atac a la universitat pública i democràtica i han creat una greu fractura dins la comunitat universitària.
4.- Volem agrair als i les nostres estudiants la seva persistència en plantejar un debat sobre els camins que està emprenent la nostra universitat i lamentem que el professorat no sempre hem estat prou implicats ni hem sabut donar-l’hi el suport necessari a la seva acció per la qual cosa l’assemblea ha considerat adient demanar-los disculpes.
5.- Finalment, comuniquem que a partir del dia d’avui s’obre un espai de diàleg, dissensió, reflexió i propostes sobre totes aquestes qüestions per part del professorat d’aquest Assemblea al Campus Mundet i, concretament, a les nostres aules, aules que sempre han estat destinades a una formació d’educadors/es, pedagogs/es, treballadors/es socials, psicòlegs/es, psicopedagogs/es i professorat en general, conscients de la seva tasca de mediació a través de la paraula, sigui quin sigui el seu àmbit professional.
Si el rerefons d’aquest debat consisteix a determinar quin ha de ser el sentit de l’ensenyament públic i el paper de la Universitat de Barcelona al nostre país, reclamem explícitament que el diàleg sigui considerat com el principi articulador de tots els àmbits de la vida universitària, i alhora reclamem, explícitament, que això s’expressi d’una manera empírica en el dia a dia de la Universitat. El que ha succeït hauria d’avergonyir tothom que en forma part, més enllà de qualsevol tipus de posicionaments.
6.- Per tant exigim la reobertura del procés de diàleg que l’estudiantat de l’Assemblea d’Estudiants UB havia iniciat amb les autoritats acadèmiques i de l’administració educativa i ens incorporem com a professorat en aquest debat, tot confiant que es recompongui el procés de participació i consens per a una millor universitat.
Signat per l’Assemblea de professors i professores del Campus Mundet UB.
Barcelona, 23 de març 2009
Manuel Aguilar
Remei Arnaus
Ana Ayuste
Josep Manel Barbero
Barbara Biglia
Adela Boixados
Flor Cabrera
Marta Caramés
Inés Carles
Silvina Casablanca
Ferran Cortés
Jaume Del Campo
Virgínia Ferrer
Pilar Folgueiras
Montse Freixa
Joan Frigola
Núria Fuentes
Mariona Grané
Gerard Horta
Silvia Iannitelli
Asun López
Esther Luna
Núria Martorell
Inés Massot
Antoni Mercader
Sandra Montané
Anna Novella
Maria Padrós
Núria Pérez de Lara
Núria Pérez Escoda
M. Angels Renom
Laura Rubio
Marta Sabariego
Conxa San Martín
Jordi Sancho
Ruth Vila
Cilia Willem
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
