Ja fa un temps llarg que, moguts per la manca de transparència que l’Administració de la nostra universitat duia en la implantació del nou Espai Europeu, alguns i algunes estudiants de la Faculta de Pedagogia, Formació del professorat i Psicologia varem decidir tancar-nos a la Facultat de Pedagogia per tal de exigir un debat obert sobre la funció social de la Universitat. Tanmateix exigíem una moratòria en el procés d’implementació de l’EEES per tal de veure si aquesta reforma era l’escaient així com la retirada dels expedients disciplinaris als companys i companyes de la UAB en lluita per les nostres mateixes causes.
El que de bon principi començà sent una demanda i una crida al debat ( i que de pas sigui dit, pensàvem que era l’espai universitari el lloc més adient per que aquest es donés) va donar pas a trobar-nos que, a mida que anaven passant els mesos, l’Administració no feia un sol pas per resoldre els nostres dubtes. Els fets del 18 de Març no caldrà recordar-los aquí, l’esperança d’un diàleg que anés més enllà de la xerrameca paternalista quedà contundentment estroncat.
Però bé, tot això per que ho expliquem? El fet és que tots i totes aquelles que hem participat activament de les lluites estudiantils ho hem fet per que pensem en l’educació com quelcom més que un contingut a dipositar en un contingent on aquest hagi de ser absorbit de manera acrítica, apàtica, indiferent per part dels objectes d’educació; pensem que tenim el deure, com a futures educadores i educadors, treballadores socials, pedagogues i pedagogs de lluitar contra les injustícies allà on les observem i potenciar el poder que tots i totes, com a agent transformadors, tenim de canviar la realitat que constantment ens desafia. Ens corromp per dins veure com alguns i algunes de les nostres catedràtiques “s’omplen la boca” amb paraules com transversalitat, intersubjectivitat, pedagogies transformadores, PARTICIPACIÓ i després dilapiden qualsevol experiència dialògica com l’intent dut a terme durant les JORNADES DE REFLEXIÓ; no entenem com encara a alguns no se’ls hi cau la cara de vergonya cada cop que entren a classe. Ens és indignant veure com els nostres degans i vicedegana ( en el cas d’Educació Social ) parlen de diàleg mentre exerceixen el seu poder de decisió unilateral. Ens és indignant que el degà de Formació del professorat ens digui que ell no aspira a canviar el món...des d’on es pot fer lectura llavors de l’educació? O és alliberadora i, per tant, transformadora, o és reproductora de la veritat imperant i, per tant, adoctrinadora. ENS ÉS INDIGNANT. La universitat a la que avui assistim és la “Universitat de l’espectacle”, la fidel reproducció del que ens trobarem allà fora; “pasen y vean”.
L’experiència viscuda en els darrers mesos ens mostra, a totes i tots aquells que hem participat del projecte, cóm de possible, i urgent, és l’educació que proposem. L’experiència transversal i dialògica conjuntament amb la problematització i recerca de les nostres pròpies solucions ens han aportat el que hores de lectures obligades i classes bancàries no han, ni tan sols, somiat fer. Sabem,però, que també hem perdut hores de classes irrecuperables amb professors i professores que estimen la seva professió. D’aquestes hores perdudes responsabilitzem a l’Administració del centre, a la seva mala gestió, a la seva manca de transparència que ha fet que alguns i algunes haguem hagut de realitzar una tasca informativa que, pensem, era obligació del centre fer.
El fet és que ara ja no hi ha com tornar enrere, hem decidit creure’ns l’educació com a eina de transformació social, hem viscut l’experiència dialògica, tenim el poder de canviar aquest món en el que ens ha tocat néixer i a aquells que habiten l’educació des de una òptica no passional només em resta dir-los-hi: ALLUNYEU-VOS DELS I LES NOSTRES FILLES!
Es per això que EXIGIM:
-LA NO APLICACIÓ DELS GRAUS A LES NOSTRES FACULTATS EL PROPER CURS.
-EL RESTABLIMENT DE LA SEGONA CONVOCATÒRIA PER AQUELLES CARRERES QUE ELS HI HA ESTAT NEGADA AIXÍ COM LA PERMANÈNCIA D’AQUESTA EN TOTES LES NOSTRES CARRERES A FI DE GARANTIR ELS DRETS MÉS FONAMENTALS D’AQUELLS QUE TREBALLEM I ESTUDIEM A L’HORA.
-LA PERMANÈNCIA DE LA POSSIBILITAT DE SER AVALUAT AMB “AVALUACIÓ ÚNICA” PER TOTES AQUELLES PERSONES QUE AIXÍ HO DEMANIN ATÉS L’ ESMENAT ANTERIORMENT .
-RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I ACADÈMIQUES DAVANT LA BRUTAL ACTUACIÓ POLICIAL DEL 18 DE MARÇ I QUE SIGUIN ASUMIDES PER L’ADMINISTRACIÓ LES MULTES I DESPESES QUE ES DERIVIN DELS PROCESOS JUDICIALS CONTRA ELS I LES AFECTADES.
-RESPONSABILITZACIÓ PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ DAVANT LA PÈRDUA DELS NOSTRES CONTINGUTS ACADÈMICS DEGUT A LA ANORMALITAT QUE L’APLICACIÓ DE L’EEES HA PROVOCAT EN LES NOSTRES CARRERES.
Si no ens podeu garantir una universitat a l’abast de tothom, NOSALTRES PENDREM LA INICIATIVA!
Esperant resposta:
Assemblea d’Estudiants de Mundet.
1 comentari:
Se me pone la piel de gallina de leer el manifiesto para los deganos, nada más cercano a la realidad. Nos vemos el lunes y el martes!
Lo conseguiremos!
Publica un comentari a l'entrada