Assemblea Mundet

CALENDARI:


Dijous 5-N | A partir de les 9h. a la Cuina de Mundet
Taller de pancartes i cartells! Redecorem Mundet!
(Si pots anar-hi o no trobes ningú truca a la Dido, l'Aina o la Xiki)

Dilluns 9 - N | A partir de les 17h. a la Cuina de Mundet
Fem passaclasses per les xerrades dels 58 i +
(Si pots o no trobes ningú truca a la Roser)

Dimarts 10 - N | Al matí
Fem passaclasses per les xerrades dels 58 i +
(Si pots o no trobes ningú truca a la Dido o l'Aina)

Dimarts 10 - N | A les 12h a Pl. Universitat
Roda de premsa de la denuncia col.lectiva pels fets del 18-M

Dimarts 10 - N | A les 13h (quedem al Hall de Pedagogia, Sala Paulo Freire)
Xerrada dels 58i + amb professores, imputades i altres pels fets del 18-M

Després de la xerrada (aprox 2,30h) ASSEMBLEA DE MUNDET

Dimecres 11 - N | A les 18h a la Facultat de Psicologia aula 1104
Xerrada dels 58i + amb professores, imputades i altres pels fets del 18-M

Dijous 12 - N | A les 19h a Pl. Universitat
Concentració Antirepressiva

Divendres 13-N | ?
Judici pels fets de la UAB


I LA SETMANA QUE VE MÉS......

(.... LA MANIFESTACIÓ ES PREPARA...)



Video recordatori de la desocupació del rectorat. Mai oblidarem...

http://58imes.wordpress.com/about/





EXIGIM (Setembre 2008):

-Aturada dels graus de la nostra facultat de cara a l'any vinent.

-Permanencia de l'avaluació única per tal de que a la Universitat també podem accedir aquells que estudiem i treballem a l'hora.

-Permanencia de la Segona convocatòria i reposició d'aquells estudis que se'ls hagi tret.

-Que l'administració es faci càrrec de les despeses que els procesos judicials comportaràn pels imputats i imputades en el desallotjament del rectorat així com les càrregues que el van seguir.

-Responsabilització per part de l'administració en la anormalitat que els nostres continguts acadèmics ha sofert degut al procés de Bolonya.

-Responsabilitzacións davant el desallotjament del rectorat així com de les càrregues policials contra els i les manifestants.



...portem més de 5 mesos intentant iniciar un debat sobre el futur de la nostra universitat i SE'NS RIUEN A LA CARA!! ho hem intentat tot per tal de no haver de parar la docència...TOT!!!...ENS PARLEN DE DIÀLEG I L'ÚNIC QUE VOLEN ÉS QUE ASUMIM LA SEVA IMPOSICIÓ!!

dimarts, 24 de març de 2009

Transformant des de la Pedagogia.
“tot educador és educand, tot educand és educador.”
Paulo Freire.

“La nació de ciutadans troba la seva identitat
no en trets comuns de tipus ètnic-cultural, sinó
en la praxi de ciutadans que exerceixen
activament els seus drets democràtics de
participació i comunicació”
Habermas, 1988

A l’atenció del professorat del Campus Mundet.

Tal com diu l'informe de la UNESCO “L'Educació amaga un tresor” de la Comissió Internacional sobre L’Educació per al segle XXI, presidida per Jacques Delors, l’educació constitueix un instrument indispensable perquè la humanitat pugui progressar cap als ideals de pau, llibertat i justícia social. Quin millor moment perquè reflexionem sobre aquestes paraules després de la violència institucional a la qual es va veure sotmès el col·lectiu estudiantil amb les càrregues dels mossos després del desallotjament dels estudiants de l’edifici històric de la UB.

Part de les nostres demandes han anat enfocades en tot moment a l’obertura d’un procés de diàleg real sobre el nou EEES, també anomenat Pla de Bolonya. Però perquè es doni aquest procés de diàleg, necessariament, cal la voluntat de crear-lo; la millor manera per a demostrar aquesta voluntat, per part dels estudiants, és la de continuar exigint que es compleixi la moratòria en el procés d’implantació del nou EEES, al que un 20% dels estudiants ja va estar a favor. No és una qüestió de: qui, al perdre, es queixa de les regles demostra molt poc tarannà democràtic, com diu el Vicerector de la Universitat de Barcelona Rafael Martínez, sinó, més aviat, és una qüestió d’allò que cadascú entengui per Democràcia: -Si el progrés social s’entén des d’una mirada de liberalització de tots els serveis, possiblement la Democràcia que s’està defensant és la que actualment existeix en els òrgans de govern i gestió de la UB.

Com a estudiants de la Facultat de Pedagogia creiem fermament en una educació basada en els ideals de pau, llibertat, i justícia social. Però l’esperança d’una solució dialogada es va trencar amb els fets violents ocorreguts el passat dia 18 de Març, i la justícia social es va tornar injusta en el moment en el que s’ha reconegut, i es segueix reconeixent, que no hi ha hagut transparència ni prou informació en la implantació dels Graus per part de l’Administració i, tot i així, aquests
segueixen endavant.

Si finalment tot es redueix a una qüestió de confiança i credibilitat, llavors, ni confiem ni creiem en la gestió institucional que s’ha realitzat per a solucionar aquest conflicte. Així volem proposar treballar conjuntament estudiants, professorat i PAS en una aturada de classes presencials, per a transformar-les en espais d'informació i reflexió sobre els temes que ens estan afectant i posant en marxa aquelles eines pedagògiques que ens ajudaran a aconseguir-ho, buscant la transparència per tal de trobar els pros i contres en la implantació d’aquest procés.

Ens dirigim a vosaltres per instar-vos a fer un anàlisi crític sobre el futur de la Universitat pública en particular i del coneixement i l’educació en general. Pensem que aquest anàlisi és necessari i imprescindible a les nostres facultats ja que és aquí on, en un principi, s’ha de gestar la transformació de les eines pedagògiques que serviran per l’avenç i millora de les condicions de vida del conjunt de les nostres societats.

Ja fa gairebé quatre mesos que alguns i algunes estudiants dels diferents Campus del recinte Mundet ens varem tancar a la Facultat de Pedagogia per tal d’iniciar un procés de debat entorn a la problemàtica de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Arrel d’això, varem observar que, lluny del que a primera instància podia semblar-nos, aquest Espai Europeu no respon a un interès de millora del model educatiu actual ans al contrari, respon als interessos nascuts arrel de l’Acord General de Comerç i Serveis (AGCS) de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) 1 i a la seva concreció en l’àmbit europeu al Tractat de Lisboa (2000), és a dir, en fer un pas més en la liberalització dels serveis públics; Tanmateix aquestes ocupacions volien servir de pressió per als diferents òrgans de govern per tal d’obrir un espai de debat entorn la
implantació de l’EEES concretat en una moratòria sobre aquesta implantació. Els fets ocorreguts el passat 18 de Març trenquen amb qualsevol esperança de diàleg i evidencien que la resolució dels conflictes per part de l’Administració és, un cop més, la violència i la criminalització de les veus disconformes. Alguns i algunes encara crèiem que era possible iniciar el diàleg amb el Rector Didac Ramirez i el seu equip rectoral tot i les seves evasives i la manca de humilitat que demostrà en el darrer claustre, ara, dissortadament, l’esperança s’ha perdut.

La nova reforma pedagògica (EEES) és la manera com es concreta el paper que la Universitat ha de jugar dins una societat cada cop més abocada a les demandes del mercat, la fabricació d’empleats i empleades que puguin ser absorbides per un mercat laboral que demanda, cada cop més, flexibilitat, submissió i acceptació de la precarietat i el malestar. Pensem que aquest no ha de ser el paper de l’ensenyament Superior, sinó al contrari.

Els i les estudiants prenem la iniciativa de la renovació pedagògica veient que, lluny de capacitar-nos per a la transformació de la societat en la que estem immerses, l’educació superior és condicionada per criteris d’empleabilitat i en base a les demandes de capital humà poc qualificat del mercat . L’objectiu d’aquest s’encara, cada cop més, a la inserció acrítica dins el món laboral en particular i dins l’estructura social actual en general. Pensem que això és degut a diferents factors estructurals i que, de la mateixa forma que nosaltres com a estudiants els estem veient contínuament, veiem com vosaltres, com a professors i professores, també els deveu veure. És per això que fem una crida a la solidaritat activa i al ferm compromís en la transformació de les eines pedagògiques que regnen a les nostres facultats, però això, com ho fem?

No volem ser ingenus ni fer volar coloms, sabem que d’experiències d’autoaprenentatge n’hi ha i n’hi ha hagut moltes però, el que si veiem és que ja és hora que totes aquestes experiències s’articulin dins un marc comú, i quin millor que el que hauria de ser el centre del desenvolupament del pensament crític; la Universitat. Recuperem llavors les teories i, sobretot, les pràctiques de Ferrer i Guàrdia, Montessori, Freinet, Sensat, Freire,etc.

Des de l’Assemblea de d’Estudiants de Mundet, hem elaborat un esborrany del que podria suposar un canvi en el paradigma de l’Educació Superior actual:

La transformació de l’arquitectura de les aules és una tasca imprescindible per aconseguir una transversalitat real on es pugui donar un intercanvi de coneixement sense asimetries. La distribució de l’espai“piramidal-jerarquitzada” actual perpetua no una autorització/reconeixement en base al discurs elaborat sinó un espai on un/una té el monopoli del saber i on els altres són mers espectadors. D’aquesta manera veiem que la construcció actual de les nostres aules respon a un model bancari d’educació que, pensem, es contradiu amb els estudis que estem cursant.

Avaluació continuada : Pensem que, per tal que no hi hagi la pressió dels treballs i que l’espai de debat pugui ser fructífer, s’ha de parar l’avaluació continuada . Sabent el volum de feia que suposa aquest mode d’avaluació pensem que no es fa possible compatibilitzar les dues propostes; Prenem com a referència les comunitats d’aprenentatge i les experiències que d’elles se’n deriven. La nostra proposta no és tant d’avaluació continuada sinó de valoració continuada del funcionament de les jornades de reflexió, d’aquesta manera es constituirà un assemblea cada dos dies en la qual es veurà com estan funcionant les jornades i mirarem i valorarem, si s’escau,
com es modifiquen o s’adapten a les necessitats que vagin sorgint.

Mètodes avaluatius: Tot i que ens oposem a la necessitat de mantenir criteris avaluatius, ja que pensem que la transferència no és pot valorar d’altre forma que mitjançant l’elaboració d’un discurs propi, pensem que hi haurà molta gent que, tenint por de no poder obtenir el títol, necessiti que els i les professores els hi valorin el treball que es realitzarà ( degut això a una llarga tradició d’exàmens, notes i avaluacions a primària, secundària i superior). És per això que us proposem que valoreu la feina d’investigació-acció que les persones implicades realitzaran o ja estan realitzant mitjançant la nota més alta, l’excel·lent, degut a que no pot ser menys ja que aquesta elaboració denota, amb escreix, la superació d’un analfabetisme funcional

. Tanmateix no volem que aquest sigui la finalitat de les nostres recerques ja que l’incentiu en si és la participació activa en la elaboració d’un nou model d’Educació Superior.

A Continuació us mostrem el mètode de jornades de formació que hem creat per tal de poder iniciar els debats sobre l’EEES i des de aquest problema anar “desgranant” les diferents problemàtiques estructurals que d’ell se’n deriven. Per exemple: l’accés als ensenyaments superiors per a tothom independentment del seu nivell de renda, diferència entre finançament dels serveis públics de benestar social i aquells de control social i militar...)

Aquest mètode serà tal que les jornades conservaran la seva independència, una de matí i una de tarda coincidint amb els torns de la Universitat, tanmateix l’horari de l’assemblea, que es durà a terme cada dos dies, serà consensuat per tal que en aquesta pugui assistir el major nombre de persones i que en ella es defineixin les línees de treball a seguir durant els propers dies.

De l’assemblea a les Jornades de reflexió. Metodologia i temporització.

El mètode assembleari és el més participatiu i el que millor reflexa la democràcia directa, tot i així, en el decurs dels últims dies hem trobat vàries mancances que es poden solucionar, quan parlem d’aquestes mancances fem referència a:
L’ essència de l’assemblea és l‘intercanvi d’opinions i la possibilitat que altres òptiques facin variar la pròpia percepció de la realitat i que per tant, la veritat inicial es pugui veure mutada. La reflexió a l’hora de prendre decisions és cabdal per tal que es pugui donar el procès dialèctic de deconstrucció-construcció entre l’anterior percepció i la nova. El fet que en la majoria de casos partim de la base que no hi ha hagut un treball per part de l’educació institucional a fi de garantir la nostra oratòria (entesa aquesta com a capacitat per articular els nostres pensaments, sintetitzar-los i adequar-los tot generant un discurs en el qual els altres sàpiguen què és, ben bé, allò que pensem) ens repercuteix a l’hora de veure que, de vegades, el que la gent ha entès no té gaire a veure amb el que ha volgut expressar.

Així doncs ens trobem en moltes assemblees que hi ha gent que les monopolitza degut a la seva oratòria/retòrica, gent que es sent atacada quan hi ha un qüestionament del seu discurs o quan aquest té alguna fallida, gent que no s’atreveix a parlar i que delega responsabilitats per por al ”ridícul”, opcions repetides de manera reiterada degut a les ànsies de protagonisme d’algunes persones, etc.

És llavors quan, veient aquestes mancances i lluny de mirar cap a una altre banda, hem d’estudiar com resoldre-les o inventar formes que ens possibilitin millorar allò que ja coneixem.


Les jornades de reflexió; una eina que demana el seu temps

Com ja hem observat anteriorment, un dels pilars fonamentals per tal que pugui haver una avenç continu en el nostre coneixement, demana d’un procés dialèctic de deconstrucció-construcció, exigint un anàlisi reflexiu per tal que aquest canvi no sigui imposat a mode de nou “dogma de fe” de manera que hi pugui haver un autèntic acomodament del nostre nou pensament. Però com fer-ho en l’espai de l’assemblea quan aquesta demana, normalment, tenir el discurs ja articulat i acomodat per tal d’expressar-se amb eloqüència? Cal inventar algun espai, llavors, on els temes més cabdals puguin ser debatuts de manera diferent a com es fa en l’espai de l’assemblea; proposem que aquests espais siguin “les jornades de reflexió” en les quals mitjançant diferents
mètodes (tertúlia, espai informal, exposició i plenari) aconseguirem aprofundir en la reflexió i l’anàlisi del tema tractat. Aquest mètode demana d’una temporització:

- Abans de tot caldrà definir, amb prou temps, el tema a tractar i fer una bona difusió a les assemblees i amb altres mitjans per tal de fer-nos veure la importància de participar d’aquestes reflexions. Un cop decidit el tema i feta la difusió pertinent podrem començar amb la jornada. És molt important que per aquell dia ( sigui en un o un altre torn: matí o tarda) no hi hagin més activitats programades a fi d’ocupar el llarg de la jornada en aquest tema i poder-nos centrar així, totalment, en aquest.

- Definir les bases: Ens ajuntarem en un espai comú per tal de desglossaren subtemes el tema a tractar i ens dividirem en grups, procurant no sobrepassar el nombre de quatre persones. Cada grup treballarà un dels subtemes proposats. En el cas que hi hagin més grups que subtemes aquests grups treballaran el mateix subtema de manera independent.

- Tertúlies: l’espai de la tertúlia ens ofereix la possibilitat de mantenir una discussió sense necessitat de moderació, fet que fa que aquesta sigui molt més espontània. A més a més, al ser un petit format, tothom podrà parlar i, en el cas que algú no ho faci serà fàcil observar que no ho està fent i es podrà convidar a la persona en qüestió a que hi participi activament. Durant aquesta discussió, tots els participants prendran apunts de les conclusions a les quals s’arriba com a grup i, per tant, es buscarà sempre el consens per tal d’aprofundir realment sobre el tema tractat; en el cas que no s’arribi a aquest, s’apuntaran les opcions, els pros i contres de cadascuna i s’analitzaran per tal de portar-ho a la “posada en comú”; mai es portarà res a votació, ja que és
aquest un espai de diàleg, de recull d’impressions i no de resolució de cap conflicte.

- Espai informal, en el cas que ens ocupa això serà: al matí, esmorzar i a la tarda, berenar: Acabades les tertúlies es procedirà a fer un petit descans, aprofitant així, per generar un debat informal amb els participants dels altres grups on, de ben segur s’ajudarà a acomodar aquelles noves idees que han anat apareixen al llarg de les tertúlies.

- Posada en comú/ Plenari: després de fer el cafè ( o el que vulguem ), procedirem a la posada en comú on, els diferents grups, exposaran les conclusions a les que han arribat en conjunt. La idea és que cada grup exposi i, immediatament, es generi el debat per tal que no es perdi l’espontaneïtat a l‘hora d’abordar el tema tractat. Un fet molt interessant és que en el grup que exposa, al haver estat discutint durant les tertúlies, s’haurà donat la transformació de la visió particular que es tenia del tema. Així que, quan surti una idea que ja ha estat refutada, ja s’haurà analitzat anteriorment el perquè aquella tesis s’invalida i per tant, els membres del grup que l’hagin tractat podran exposar-ho al conjunt del plenari.

El recull de les impressions que s’extreguin d’aquestes jornades de reflexió, pensem, haurien de recollir-se en acta per tal de fer un treball conjunt de recull i anàlisi de les experiències entorn l’EEES i la problemàtica que d’aquest se’n deriva, per tal que aquest treball pugui servir pel conjunt, tant de la comunitat Universitària, com de l’educació en general.

www.bolonya.org
www.especialbolonya.wordpress.com
www.tancadaalacentral.wordpress.com
www.assembleamundet.net

Aquest treball de síntesi ha estat fet per la Comissió de Formació de l’Assemblea d’Estudiants de Mundet dins del treball de recerca i investigació duta pels estudiants arrel de les ocupacions (tant de l’edifici històric com de la nostra facultat) i del treball que s’ha fet des de la comissió de Continguts de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants de la qual la Comissió de Formació de
l’AEM participa activament.

24 de Març del 2009, Barcelona, Campus Mundet

1
“les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.” (Preàmbul de la Llei Catalana
d’Universitats).